15 anys d’Esade Alumni Social
Entrevista a Richard Linde (CE-MBA, 1992), director financer per al sud d'Europa i Orient Mitjà d'Infor
Richard Linde Elias (CE-MBA, 1992) és director financer per al sud d’Europa i l’Orient Mitjà d’Infor, empresa nord-americana que ofereix solucions de gestió empresarial, present a 41 països i amb més de 12.000 empleats. Ha participat a Esade Alumni Social en les quatre darreres edicions, treballant per a entitats com l’Associació d’Ajuda als Toxicòmans (AAT) (2012-2013), el Centre Obert Joan Salvador Gavina (2013-2014), Plant-for-the-Planet (2014-2015) i Auxilia (2015-2016).
Què destacaries de la teva participació en els projectes de Consultors Solidaris?
Amb la perspectiva que donen quatre anys, els records que perduren, més que el treball en si, són les persones, tant els companys de l’equip com els que pertanyen a les organitzacions que hem ajudat.
Em continua sorprenent que segueix havent-hi molta gent (no tan sols els qui treballen a les ONG, sinó també molts particulars que fan donacions desinteressades) que, de manera silenciosa i anònima, fa possible una labor ingent, desconeguda, no sempre reconeguda i molt dura d’ajuda als col·lectius més necessitats.
Potser molts de nosaltres no podem o no volem dedicar la nostra vida professional o personal a aquestes causes, però hem d’agrair a les persones que han decidit fer-ho, moltes vegades a contra corrent, i ajudar-les. Sense elles, les ciutats en què vivim no serien el que són. Crec que és important, malgrat les dificultats, tenir molt clars els principis ètics amb què ens hem de regir cadascú de nosaltres en el nostre dia a dia.
“Els qui hem estat afortunats, tenim una certa obligació d’ajudar els qui no ho han estat.”
Què diries que reben els voluntaris que fan aquesta labor solidària?
Una experiència, un contacte amb una realitat poc coneguda, en què podem ajudar molt. Jo diria que el missatge és que hi ha coses que s’han de fer almenys una vegada a la vida, i fer-les bé. Després, podem repetir o no, però almenys ho hem de provar. També crec que els qui hem estat afortunats tenim una certa obligació d’aportar el nostre gra de sorra per ajudar els qui no ho han estat, ja sigui directament o indirectament.
Com penses que influeix en la nostra societat el fet de tenir un tercer sector fort?
Veient com evoluciona la societat (menys recursos disponibles, més necessitats per cobrir), és absolutament necessari tenir un tercer sector fort, que depengui poc de les subvencions públiques, per mantenir la pau (prefereixo parlar en termes de cohesió social), perquè ningú no es quedi enrere, per donar un sentit a la vida d’aquelles persones que, pel que sigui, no han tingut les oportunitats que altres hem tingut. Tots nosaltres podem aportar el nostre gra de sorra (en temps, en diners…, tant se val) per fer que el tercer sector creixi i sigui cada any més robust.
“Veient com evoluciona la societat, és absolutament necessari tenir un tercer sector fort, que depengui poc de les subvencions públiques, per mantenir la pau.”
En què ha canviat la teva trajectòria o la teva experiència professional després d’aquesta col·laboració amb el tercer sector?
A títol personal, és veritat que algunes realitats que ens envolten les veiem des d’un prisma molt diferent del que ens ofereix la nostra realitat professional, que a vegades, per factors com ara la globalització, pot arribar a semblar més un business game que la realitat. Crec que la satisfacció, l’abans i el després, és més a títol personal que professional.
Com creus que el projecte de Consultors Solidaris encaixa dins l’Associació d’Antics Alumnes d’Esade? Crec que, definitivament, existeix una connexió entre el que vam aprendre a la carrera o al màster i el que hem après a Alumni Solidari. No puc deixar de recordar algunes assignatures “toves”, que no valoràvem prou al seu moment, però que personalment, i des de la distància, crec que han pogut generar una sensibilitat social que connecta amb Alumni Solidari. Orgull de pertinença? I tant que sí!