La Clausura de la XVI edició de Consultors Solidaris d'Esade Alumni, celebrada el 7 de juny, va analitzar el concepte d'Economia Regenerativa, que busca contribuir a través del nostre treball a sanar el mal que s'ha fet, tant al planeta com a la societat.
Són moltes les organitzacions i empreses a tot el món que ja estan treballant sota el concepte de desenvolupament regeneratiu. Negocis que, des de la seva concepció, no sols treballen per reduir l'impacte negatiu en el medi ambient, sinó que s'esforcen per generar-hi un impacte positiu. I és que aquest camp presenta grandíssimes oportunitats de benefici econòmic compartit i just.
Per parlar d'aquest corrent, sota el nom "Economia Regenerativa: Com començar?", l'esdeveniment va comptar amb la participació de Daniel Wahl, consultor, educador i activista, és autor del best seller 'Diseñando culturas regenerativas' i pioner en la matèria; Maca Tampe, professora adjunta del Departament de Ciències Socials d'Esade, centrada en la recerca sobre regeneració, agricultura sostenible, ciutats verdes, governança de la sostenibilitat, pràctiques i canvi de pràctiques socials; Roser Rullo, estudiant del nou Bachelor in Transformational Leadership and Social Impact, researcher assistant d'Esade i impulsora del projecte sobre agricultura regenerativa Cal Rulla; i Lluís Marco, soci de la consultora Hobest; els que han estat els encarregats de dialogar sobre aquest nou concepte que neix de la intensitat d'accelerar el canvi de l'actual model lineal insostenible cap a innovacions restauradores.
Alfred Vernis, professor titular del Departament de Direcció General i Estratègia a Esade i expert en innovació social i sostenibilitat aplicada al món local i rural, va donar la benvinguda a l'acte i va moderar les ponències de cadascun dels experts. “Aquesta jornada marca un punt d'inflexió. Fins ara hem continuat treballant com si l'emergència climàtica no fos una emergència”, va destacar.
Tal com va explicar Alfred Vernis, la cultura regenerativa comença per cadascuna de les persones, en les seves maneres de pensar i relacionar-se amb la natura i la resta. Per això, totes aquestes cultures, agricultures i economies regeneratives parlen de tornar a viure en harmonia amb el planeta. Després de fer la introducció, va passar el torn de paraula a Lluís Marco, soci de Hobest, una consultoria estratègica i organitzacional que acompanya les organitzacions en la seva construcció col·lectiva perquè esdevinguin més lliures, vives, humanes i capaces.
En el seu discurs, Lluís Marco va parlar de tres conceptes clau en les organitzacions: l'autogestió, la plenitud i el propòsit evolutiu. “Hem de passar a ser organitzacions on la gent pot mobilitzar molt més el coneixement, i això ho aconseguim a partir d'equips molt més autogestionats, amb molta més capacitat de decisió, que estiguin prop d'on passa l'acció”, explica. Després de parlar d'aquests aspectes teòrics, va fer referència a algunes organitzacions que han passat de tenir una estructura clàssica piramidal a construir l'organització de baix a dalt, ampliant el nombre de ments pensants.
Hem de passar a ser organitzacions on la gent pot mobilitzar molt més el coneixement, i això ho aconseguim a partir d'equips molt més autogestionats, amb molta més capacitat de decisió, que estiguin prop d'on passa l'acció
Després d'aquesta intervenció, es va analitzar el cas de Roser Rullo. Ella és estudiant del nou Bachelor in Transformational Leadership and Social Impact i Researcher Assistant d'Esade. A més, és impulsora del projecte familiar sobre agricultura regenerativa, Cal Rulla, a la comarca de Lleida.
Roser Rullo, després d'explicar l'origen de la passió de la seva família per l'agricultura, va esmentar com d'importants són els canvis en els aliments després de la regeneració del sòl. “Hem començat des de zero i hem notat que, en el que és el camp, hi ha una diferència espectacular. Hi ha una biodiversitat que abans no hi havia”, va explicar.
Maca Tampe, professora adjunta del Departament de Ciències Socials d'Esade, centrada en la recerca sobre regeneració, agricultura sostenible, ciutats verdes, governança de la sostenibilitat i canvi de pràctiques socials, va explicar que regenerar és “fomentar i fer prosperar la salut dels sistemes socials i mediambientals”. Segons la professora, la regeneració té l'objectiu de millorar el que tenim i recrear la salut. “Cal començar des del lloc on ets i tenir una perspectiva de llarg termini”, va afegir.
Després de la ponència de Maca Tampe, va ser el torn de Daniel Wahl, consultor, educador, activista i autor del llibre ‘Diseñando culturas regenerativas’, format en biologia, ciències holístiques i disseny natural. Des de Mallorca va voler ser present de manera virtual.
Per a Daniel Wahl la regeneració és “sanar el sistema complex del qual formem part, del qual som propietats emergents”. I va explicar que “els que cuiden la terra no són només productors del que consumim, són guardians de la salut dels ecosistemes i cal crear economies regeneratives que ho valorin”.
Els que cuiden la terra no són només productors del que consumim, són guardians de la salut dels ecosistemes i cal crear economies regeneratives que ho valorin
Finalment, abans de donar pas al càtering, Alfred Vernis va agrair als experts i les organitzacions la seva presència a l'acte i per lluitar dia a dia per la regeneració.
Pots veure el vídeo de la sessión "Economia Regenerativa, com començar? disponible al ContentHub
