El Club Immobiliari Esade Alumni va organitzar el tradicional Sopar Anual del Sector Immobiliari, que aquest any ha arribat a la 21a edició, al voltant de l'anàlisi de la transició energètica, un tema de gran preocupació davant el progrés del canvi climàtic. Per fer-ho, va convidar Mariano Marzo Carpio, catedràtic emèrit de Ciències de la Terra (UB) i conseller extern independent de Repsol, que va reflexionar sobre la qüestió amb la ponència "Transició o revolució energètica?".
Carmina Ganyet (VV ‘03), presidenta del Club Immobiliari Esade Alumni, va presentar la llarga trajectòria de Mariano Carpio i va emfatitzar que el club volia oferir una altra mirada sobre el sector energètic i els reptes que tenim al davant a Europa.
Mariano Marzo ha treballat a Europa, als Estats Units, a Amèrica del Sud, a l'Orient Mitjà i al nord d'Àfrica i és membre de l'American Association of Petroleum Geologists i de l'European Association of Petroleum Geoscientists & Engineers. A més, ha participat en diversos consells assessors d'altres institucions, i manté una relació continuada amb la indústria del petroli i del gas, a través de la investigació aplicada al sector de l'exploració i a la caracterització sedimentològica de jaciments.
Tal com va introduir durant la presentació, únicament valorem la importància d'una cosa quan la perdem i, en lloc de ser un tema estratègic, l'energia només ens preocupa quan tenim un problema: "Energia és la capacitat d'operar un canvi, de transformar una realitat. Un país que oblida que la capacitat de transformar és energia no està entenent un aspecte fonamental. En geopolítica 'power is power'", va destacar Marzo.
Gràcies als hidrocarburs, des de 1950 el consum energètic global s'ha multiplicat per cinc, el PIB s'ha multiplicat per un factor proper al set, la població mundial, per poc més de dos, i les emissions de CO2 derivades d'hidrocarburs s'han multiplicat per més de quatre (més de deu des del 1900). "Avui dia, sense els combustibles fòssils el sistema col·lapsaria", va advertir l'expert.
"És un consens científic que, des de la revolució industrial, i molt particularment des de mitjans del segle XX, els humans hem forçat l'escalfament del planeta més enllà dels cicles climàtics naturals. Ara hem de trobar la manera de regular el termòstat, va afegir. I el primer pas per resoldre un problema és formular-lo correctament: no hi ha prou de disminuir les emissions netes, sinó que hem de retirar el CO2 acumulat a l'atmosfera (les emissions negatives).
No es tracta únicament de canviar el model energètic, sinó que la transició implica un canvi radical del sistema socioeconòmic
Per a l'expert, el creixement econòmic i les emissions poden desacoblar-se, però és un repte sistèmic: no es tracta únicament del model energètic, sinó que implica un canvi radical del sistema socioeconòmic.
Per exemple, la Unió Europea emet el 8% de les emissions mundials. Entre el 1990 i el 2020 ha reduït un 30% de les emissions, i a costa de deslocalitzar la indústria intensiva d'emissions. Però la resta del món ha seguit incrementant les emissions, de manera que no estem contribuint a alentir el canvi climàtic.
La UE s'ha compromès a assolir la neutralitat climàtica l'any 2050, i a l'objectiu per a 2050-2100 d'aconseguir zero emissions negatives. Però per a aconseguir 0 emissions netes el 2050, amb les tecnologies actuals del mercat només disposaríem d'un 50% de les tecnologies necessàries.
Per això, és necessari augmentar els pressupostos de la UE amb aquesta prioritat, i focalitzar-nos en noves formes d'energia, que van des de la fusió fins a l'hidrogen, passant pels superconductors, i continuant amb l'economia circular del CO2: fer dels residus de CO2 un recurs i transformar-los en combustibles sintètics, entre moltes altres iniciatives.
La transició energètica també comporta canvis significatius en el comerç energètic, en els països que controlen les cadenes de subministrament i en la geopolítica energètica.
"Crec que caldria fer un gran pas endavant en les despeses que fan els estats, i també les empreses, que haurien d'invertir una part important dels beneficis en innovació tecnològica i científica", va dir Mariano Marzo. Perquè hi ha una necessitat d'una gran empenta a la I+D+I en aquesta dècada i en les següents i d'un esforç d'innovació disruptiva, no només tecnològica sinó dels governs, les empreses, les finances i els ciutadans.
Hi ha una necessitat d'una gran empenta a la I+D+I en aquesta dècada i en les següents i d'un esforç d'innovació disruptiva
Sobre quina ha de ser l'estratègia per encarar la transició a Europa, Marzo va explicar que hem de prestar atenció a les noves matèries primeres de l'economia circular i a les fases de les cadenes de subministrament: "Es tracta que el que emetem ho compensem d'una altra manera, capturant CO2, convertint-lo, per exemple, en un altre tipus de combustible. Es tracta d'avançar cap a una suma d'actuacions el resultat final de les quals sigui 'zero emissions'".
Alhora, és necessari impulsar l'eficiència, és a dir, baixar el consum energètic mantenint el creixement econòmic, però fent servir menys energia. "La transició energètica és irrenunciable, però cal fer més reflexió i autocrítica, i una reavaluació constant d'ambicions i objectius. Buscar un equilibri dinàmic, realista i pragmàtic entre la seguretat, el medi ambient i l'economia", va aconsellar l'expert.
