El catedràtic d'Economia d'Esade-Universitat Ramon Llull i professor del Departament d'Economia, Finances i Comptabilitat d'Esade, F. X. Mena, va iniciar la seva ponència fent un balanç de l'activitat econòmica mundial, que presenta registres dèbils als Estats Units i a la Unió Europea, llastrada per una inflació persistent i uns tipus d'interès molt elevats.
“Venim d'unes turbulències enormes (la Covid, la invasió d'Ucraïna i el Conflicte a l'Orient Mitjà) que van ser respostes per les autoritats fiscals amb unes polítiques expansives grans, i un estalvi molt elevat que ens ha impulsat. Però el shock de costos ha estat permanent i s'ha traduït en inflació, retirada d'estímuls monetaris i una pujada de tipus d'interès que afecten l'activitat econòmica”, va destacar Mena en la seva introducció.
A partir del reajustament de bona part del desequilibris, sorprén el creixement del 4,9% de l'economia nordamericana, que “tot i que no està per tirar coets és la que millor està reaccionant amb una reindustrialització espectacular perquè el president Joe Biden està preocupat per la rivalitat tecnològica amb Xina”, va deixar clar.
A Europa, no obstant, l'economia entra en dades negatives amb el seu principal motor, l'economia alemanya, en stand by, i una inflació que, tot i que comença a cedir, ha suposat una pujada dràstica dels tipus d'interès per part del BCE.
L'economia espanyola, per la seva part, s'enfronta el 2024 als ajustos fiscals i a les reformes estructurals que exigeix la Comissió Europea: “A Espanya, el PIB per càpita està molt per sota d'Europa, i estar en la mitjana europea hauria de ser el nostre objectiu. Estem amb taxes de creixement cada cop més llànguides, i encara que les perspectives no són de recessió, sí d'un aterratge suau. S'ha d'encertar amb els canvis d'eixos perquè si no anirem cap a vies mortes”.
Per la seva part, la Xina no està creixent com abans i continua presentant desequilibris demogràfics, d'aigua i terra, dependència energètica, endeutament, corrupció i contaminació. “No crec que la seva economia implosioni, més aviat està fent un canvi de model econòmic perquè vol ser líder tecnològic del món”, va reflexionar el professor.
“Estem amb taxes de creixement cada cop més llànguides, i encara que les perspectives no són de recessió, sí d'un aterratge suau”
La segona part de la conferència es va centrar en les conseqüències a mitjà-llarg termini de la rivalitat entre els Estats Units i la Xina per ser líder tecnològic mundial. “2024 serà l'any més important de la vostra vida perquè es dilucidarà un salt important amb la Intel·ligència Artificial. Veurem qui serà el líder del món: els Estats Units ho són i la Xina ho vol ser”.
Mena va fer primer un repàs històric per explicar l'excel·lent posició dels Estats Units com a potència tecnològica ja que des de la Segona Guerra Mundial el pais està invertint en tecnologia. “És un pais amb molts emprenedors, compta amb Silicon Valley i les millors universitats del món, que capten el millor talent, i un consum intern molt elevat. Li han sorgit competidors com el Japó, Corea o la Unió Soviètica però sempre ha aconseguit superar-los”.
En l'actualitat, el pais compta amb les millors empreses, com Nvidia, en disseny de semiconductors, tot i que la seva fabricació està a Corea del Sud, Taiwan i Xina. La indústria de semiconductors està fragmentada: el disseny es realitza en un pais, les memòries en altres, les màquines per a la fabricació de xips en altres... De mode que Washington busca reduir la dependència exterior en la fabricació de semiconductors, generar ocupació i fer front a la seguretat nacional amb la construcció de fàbriques de semiconductors que reforçaran el sector tecnològic intern com a estratègia de defensa, i evitaran la dependència del mercat internacional en aquell camp.
En aquest escenari, Xina es planteja el 2025 ser el líder tecnològic del món, tal i com ha declarat Xi Jinping. Però el president dels Estats Units, Joe Biden, vol preservar el seu lideratge tecnològic, i per seguretat nacional prohibeix transferir tecnologia a la Xina i barra el pas a determinades empreses com Huawei. Això significa que si bé la Xina s'ha proveït massivament de semiconductors, a partir d'ara ja no ho podrà fer i les empreses xineses començaran a anar a la baixa si no són capaces de seguir el dinamisme dels Estats Units.
“2024 serà l'any més important de la vostra vida perquè veurem com es dilucidarà un salt impressionant amb la Intel·ligència Artificial. Veurem qui serà el líder del món: els Estats Units ho són i la Xina ho vol ser”
Tal com va explicar el professor, l'estratègia dels Estats Units és córrer més que altres, no importa que la Xina es segueixi desenvolupant, però sempre anant darrere d'ell.
Quina resposta està donant la Xina? Les noves tecnologies requereixen matèries primeres que són crítiques i la Cina està prohibint l'exportació de matèries primeres crítiques per a les noves tecnologies com el liti, el níquel o el coure. De mode que liderarà alguns sectors com el cotxe elèctric o l'energia eòlica i solar mantenint una rivalitat en molts àmbits, però no la tecnologia punta ni energia militar.
Per concloure la sessió, el professor Mena va fer una reflexió final: “La complaença o la inacció ens envien cap enrere. Si volem muntar-nos en el cavall del futur, aquest 2024 hem d'estar ben atents”.
