El Club Immobiliari Esade Alumni ha celebrat la seva tradicional Jornada Anual sota el títol “Llei d'Habitatge: principals impactes” per analitzar la Llei d'Habitatge aprovada el mes de maig passat, exposar la visió actual del mercat i debatre sobre l'impacte en un debat amb representants de l'àmbit polític i del sector privat.
El 25 de maig es va publicar al BOE com la Llei 12/2023, de 24 de maig, pel Dret a l'Habitatge. Es tracta de la primera llei estatal d'habitatge en la història de la democràcia i és una de les reformes recollides al Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència. La llei inclou mesures amb l'objectiu d'augmentar l'oferta d'habitatge a preus assequibles, evitar que es donin situacions de tensió al mercat del lloguer i fer costat a joves i col·lectius vulnerables en l'accés a l'habitatge. Així mateix, ofereix a comunitats autònomes i municipis diferents eines per contenir o reduir el preu del lloguer i per augmentar el parc d'habitatge en lloguer social.
Tal com va explicar Carmina Ganyet (VV‘03), presidenta del Club Immobiliari Esade Alumni i directora general corporativa de Colonial durant la seva presentació, aquesta llei ha despertat enorme sensibilitat i múltiples opinions: “L'habitatge és un dret i un desafiament innegable. A Espanya existeix un problema en determinades zones i un desajustament entre el desenvolupament de les ciutats, amb mecanismes que no van en la mateixa direcció amb els requeriments de la població. Hi ha una escassetat per la falta de sòl edificable i, a més, restriccions”.
Tal com va argumentar Ganyet, en l'última dècada han augmentat els lloguers, de manera que un 24% dels espanyols viuen en habitatges que no són de propietat. L'esforç de la renda de les famílies per al lloguer és superior en un 30% al recomanat i l'habitatge de lloguer públic és molt inferior a l'europeu.
És aquesta llei eficaç per dissenyar un pla d'accés a l'habitatge per a tothom?, es va preguntar la presidenta. En la seva opinió, la solució ha estat definir les zones tensionadas, la qual cosa crearà zones desiguals, i la solució de limitar els preus és poc eficaç. “Per fer un bon diagnòstic sense biaixos ni ideologies, cal tenir un diàleg obert i transparent per treballar junts amb els diferents agents del sector i crear eines eficients i realistes, amb més incentius i menys restriccions”, va concloure.
Josep Oliver, catedràtic emèrit d'Economia Aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona, va presentar l'estudi sobre el mercat residencial a Espanya 2023-2025 com a punt de partida per conèixer la situació real.
“Hem entrat en un període de moderació amb el fons de la guerra i els seus efectes en el creixement i el finançament, amb un augment dels tipus d'interès entorn del 4,5% i la restricció del crèdit per part del BCE. La política monetària és més restrictiva del que pot semblar. El sector financer és capaç de suportar la situació, però el nombre de noves hipoteques apunta a moderades caigudes el 2023 i l'estabilització el 2024.
En transaccions s'esperen caigudes el 2023 i una estabilitat el 2024, i en els preus esperem moderacions el 2023, tant per a Catalunya com per a Madrid. No és un panorama eufòric, però tampoc depressiu”, va dir Oliver.
En el mitjà termini, continuarem tenint una insuficient oferta d'habitatge tant en lloguer de mercat com subvencionada. Amb una despesa pública en habitatge lluny de la mitjana de la UE, que gasta tres vegades més que nosaltres, Espanya té seriosos problemes d'accessibilitat. Només les rendes de més de 2.000 euros al mes no presenten problemes d'accessibilitat. En aquest context, l'imminent retorn del Pacte d'Estabilitat apunta a creixents dificultats per a les finances públiques. La meva aposta és un gran acord público-privat, atesa la necessitat d'augment de l'oferta que s'aguditza amb el nou xoc immigratori que preveu l'INE.
Segons va explicar el professor, la immigració s'acceleraria fins a xifres no vistes des de la Gran Crisi (per sobre dels 900.000 nous immigrants el 2022-25), la qual cosa resulta en un notable augment de la immigració neta, un canvi poblacional que té en la CA de Madrid i les províncies de Barcelona i València el territori de major expansió.
És necessari el foment de la inversió privada per al lloguer i la mobilització del parc pendent d'ús.
Seguidament, va tenir lloc una taula rodona moderada per Eduard Mendiluce (MBA 97), conseller delegat d'Anticipa i d'Aliseda, per aprofundir en el debat amb Ana María Zurita, secretària d'Habitatge del Partit Popular i arquitecta; Miguel Oñate, vicepresident independent de Testa Homes; i David Martínez, conseller delegat d'Aedas Homes.
Ana María Zurita, secretària d'Habitatge del Partit Popular i arquitecta
“L'habitatge és un dels grans pilars de la nostra economia, però també una de les grans tragèdies. És un tema que està en la primera línia de debat i som molt crítics amb aquesta llei perquè pensem que no resoldrà res. Genera gran inseguretat jurídica i envaeix competències de les comunitats autònomes. És intervencionista i amb una enorme càrrega sobre els propietaris sense resoldre el problema de l'accessibilitat. Hem d'harmonitzar totes les actuacions estatals, autonòmiques i locals. I, a més, no es pot parlar d'habitatge sense parlar d'urbanisme i ordenació territorial”.
Miguel Oñate, vicepresident independent de Testa Homes
“Aquesta llei neix del dissens. És una escenografia del curtterminisme. La llei d'habitatge ha d'existir quan hi hagi una política d'habitatge. En aquest cas, s'ha fet política amb el teu habitatge, perquè no existeix un habitatge públic”.
David Martínez, conseller delegat d'Aedas Homes
"Hem de crear un marc d'estabilitat per atreure la inversió al sector i una seguretat jurídica que protegeixi l'interès de les majories. Tenim una demanda d'habitatge assequible en el segment mitjà molt gran: gent jove que no ha tingut temps d'estalviar. Cal buscar fórmules per al seu accés al món immobiliari o se n'aniran. També hem d'estimular l'oferta amb lloguers assequibles i, per això, hi ha molts sòls ociosos que podrien destinar-se a aquest objectiu”.
Eduard Mendiluce (MBA 97), conseller delegat d'Anticipa i d'Aliseda
"L'augment migratori suposarà un gran impacte sobre el mercat laboral i d'habitatge, de manera que hi ha una necessitat imminent d'habitatge per a un tsumani de persones que necessita una solució ràpida. La llei d'habitatge no aborda aquest problema. La solució passa per accelerar la col·laboració público-privada amb dotació pressupostària i agilitzant la gestió urbanística. Esperem que canviï aquesta llei i es parli amb el sector per a solucions pràctiques”.
Pots veure el vídeo de la sessió al Content Hub
