El passat 16 de novembre va tenir lloc l'esperat programa de continuïtat titulat “Perspectives econòmiques i financeres 2023. Inflació, impostos i tipus d'interès: ensurt o mort?”, a càrrec de F. Xavier Mena, catedràtic d'Economia d'Esade-Universitat Ramon Llull i professor ordinari del Departament d'Economia, Finances i Comptabilitat d'Esade.
El professor Mena va analitzar la situació econòmica espanyola i mundial, que presenta greus desajustos. La rigidesa de les cadenes de subministrament s'ha agreujat amb la crisi energètica a Europa. La necessària intervenció de les autoritats monetàries i fiscals projecta escenaris d'inflació alta, més pressió impositiva, nivells alts d'endeutament i tipus d'interès en alça. "L'any 2023, l'economia russa tindrà resultats molt negatius i hi haurà dues economies que també patiran bastant, Alemanya i la Xina, mentre que els grans triomfadors d'aquesta conjuntura seran els Estats Units", va avançar.
"La pandèmia sembla estar continguda, però som davant les conseqüències del confinament. Les vacunes ens han permès de nou la socialització, però la covid encara té implicacions importants i, en aquest escenari, plou sobre mullat i Putin envaeix Ucraïna. Però per a mi el més important que està passant és la desglobalització. Ens trobem davant d'un procés de relocalització de les activitats? Les empreses s'ho estan plantejant", va introduir Mena.
És el cas dels semiconductors, on hi ha una intenció clara de reorganitzar la indústria. La crisi dels semiconductors, que de manera molt resumida es tradueix en una manca de xips, ha provocat un terratrèmol en nombrosos sectors de l'economia, però "per crear una indústria nacional de semiconductors cal molta ciència bàsica, investigació i disseny, i, després, fabricar-los. A més, els grans fabricants són a Taiwan i Corea del Sud, cosa que genera economies d'escala i barreres d'entrada. Si volem tenir seguretat de subministrament i a uns preus assequibles a Europa, haurem d'integrar tota la cadena de valor i controlar-la", va explicar el professor.
Per al professor, els Estats Units tenen la posició estratègica de guanyadors en la conjuntura mundial. En aquell país, les possibilitats de recessió existeixen, però no són tan elevades com a Europa: "No només és una economia d'ocupació plena, sinó que la Reserva Federal va posar a disposició del govern una liquiditat enorme per afrontar els costos del coronavirus, però davant d'una inflació real com l'actual ha començat a retirar els estímuls i està normalitzant els tipus d'interès per contenir una inflació que en el seu cas és de demanda", va explicar.
Una altra de les grans diferències amb Europa és que els Estats Units han revertit la seva situació de dependència de la importació de petroli, i són autosuficients en gas.
Europa va per darrere perquè tenim una inflació de demanda, però sobretot de costos, i en aquest cas apujar els tipus d'interès no és la millor solució. A més, el xoc que ha tingut Europa per l'augment del preu del gas és enorme i ha afectat també el preu de l'electricitat. "Europa té més possibilitats de recessió perquè l'impacta de ple la guerra d'Ucraïna. Molts països depenen de Rússia en importació de matèries primeres i energètiques. Hem tornat a l'energia fòssil i s'estan explorant totes les alternatives possibles, però durant un temps la situació estarà en stand by", va alertar el professor Mena.
Els Estats Units tenen la posició estratègica de guanyadors en la conjuntura mundial. En aquell país, les possibilitats de recessió existeixen, però no són tan elevades com a Europa
Tot i que el BCE ha començat a normalitzar els tipus d'interès, no està retallant la liquiditat per evitar que les primes de risc dels països mediterranis es disparin. "És una situació complicada perquè en sortirem amb una motxilla de deute enorme, i també de dèficit públic. Tot i que de moment hi ha una suspensió temporal de les regles fiscals europees, així com un increment dels fons estructurals, en algun moment vindrà un pla de consolidació fiscal", vaticina.
L'economia espanyola és l'única d'Europa que no ha recuperat el nivell precovid. Les expectatives són d'un creixement superior a l'1% per a l'any vinent i una inflació encara significativa (del 5% o 6%) seguirà present durant el proper any. "I tot i que el turisme ens ha salvat l'any, l'estalvi acumulat durant el confinament ens l'hem gastat", va apuntar Mena. Per això, els tipus d'interès i la inflació afectaran les famílies vulnerables, les empreses molt apalancades i les pimes perjudicades per la covid i el preu elevat de l'energia.
Tot i que Espanya depèn o de Rússia o d'Ucraïna pel que fa al subministrament energètic, aquesta situació també ha castigat moltes indústries. En especial, el professor va apuntar al sector de l'automòbil i a l'immobiliari com a especialment sensibles a la situació actual. A tot això, cal sumar-hi un sistema de pensions pendent de revisió, l'elevat deute públic o la inestabilitat política. "Aquest 2023 haurem d'encertar el canvi d'eixos. La gestió de les empreses i de les famílies exigeix un canvi preventiu, per evitar acabar en una via morta", va concloure F. Xavier Mena.
Puedes ver el vídeo de la sesión: "Perspectivas económicas y financieras 2023" disponible en el ContentHub
