Durant la trobada, Rick R. Suárez, Country President d'AstraZeneca Spain, va oferir una radiografia detallada de la situació actual i els desafiaments als quals ha de fer front la indústria farmacèutica a Espanya i Europa, al mateix temps que va destacar les significatives oportunitats per enfortir el sector.
El director de l'Institut Healthcare Management d'Esade i sponsor acadèmic del Club Salut i Farma d'Esade Alumni, Manel Peiró (PhD in Management Sciences 07/ ADE 92/ GH 85), va ser l'encarregat d'introduir al ponent, i va ressaltar el lideratge i la rellevància d'AstraZeneca en l'ecosistema de la salut. Per part seva, Patricia Valentí (MBA 02/ Promociona 17), directora d'Esade Alumni, va donar la benvinguda als assistents i va subratllar la importància de generar espais de diàleg i reflexió sobre un sector tan estratègic.
Des de l'inici de la seva intervenció, Rick R. Suárez va contextualitzar el moment actual, marcat per una profunda transformació impulsada per avenços tecnològics com la intel·ligència artificial. Segons les seves paraules, “la indústria està en transformació i, gràcies a eines com la IA, aprenem i podem canviar la gestió dels projectes i de les dades de manera molt més ràpida. Avancem la ciència”. Aquesta revolució tecnològica no sols impacta en la gestió i anàlisi de dades, sinó que també redefineix els perfils professionals que demana la indústria, amb una necessitat creixent d'experts en biomedicina, bioinformàtica i anàlisi de dades. Suárez va emfatitzar que, per a AstraZeneca, “el talent jove és aquell que, independentment de la seva edat, aporta noves perspectives i contribueix a l'aprenentatge i creixement de la companyia”.
Aprofundint en l'estructura i el funcionament d'AstraZeneca, Rick R. Suárez va destacar el seu compromís amb la millora de la salut de les persones i la seva contribució al valor de la societat a través de les següents àrees terapèutiques clau de la companyia: Oncologia, Malalties Rares, Cardiovascular, Renal i Metabolisme, Respiratori i Immunologia, i Vacunes i Immunoteràpies. També va destacar la important inversió d'AstraZeneca en R+D, que el 2024 va superar els 13.600 milions de dòlars, xifra que representa el 25% de les seves vendes globals. I va anunciar que la companyia té previst el llançament de 20 nous medicaments fins al 2030 i espera els resultats de 40 assajos en fase III per a finals del 2025.
En aquest context, va ressaltar el paper d'Espanya per a la recerca a nivell mundial i per a AstraZeneca en particular. “La nostra aposta per la recerca a Espanya és ferma, amb 413 projectes duts a terme en col·laboració amb diversos centres de recerca, dels quals 259 van ser assajos clínics. Volem augmentar el nombre d'aquests assajos clínics en aquest país un 25%”, va anunciar. La decisió d'invertir a Espanya, segons va explicar, es basa no sols en la grandària del mercat, sinó fonamentalment en la qualitat del talent i la solidesa de l'ecosistema.
Aquesta aposta d'AstraZeneca per Espanya s'ha intensificat significativament en els darrers anys, i una fita clau és l'AstraZeneca Global Hub de Barcelona, inaugurat al març de 2023. Suárez es va mostrar particularment entusiasmat amb aquest projecte, el propòsit del qual és convertir Barcelona en un dels centres d'excel·lència i innovació clínica més grans d'Europa. “A través de l'AstraZeneca Global Hub volem maximitzar la nostra contribució als pacients impulsant la innovació en àrees en les quals existeixen importants necessitats no cobertes, com el càncer o les malalties rares”, va explicar. El seu impacte a la regió és notable, ja que genera ocupació qualificada i actua com un motor d'R+D. Per a finals d'any, la companyia espera que 2000 persones treballin a l'Edifici Estel de Barcelona, representant totes les àrees de l'empresa, i destinarà 1300 milions d'euros d'inversió fins al 2027 per a aquest projecte. “És un projecte que m'emociona perquè ens permet treballar amb l'ecosistema català i deixar un llegat”, va comentar, i va subratllar el potencial de lideratge de la ciutat i del país en l'àmbit de la salut.
Durant la seva intervenció, Suárez també va abordar els desafiaments globals als quals ha de fer front la indústria farmacèutica, entre els quals va esmentar l'envelliment de la població, els creixents costos d'R+D, la pèrdua de competitivitat de la Unió Europea, l'impacte del canvi climàtic i la necessitat d'innovació i adopció de tecnologia. Un desafiament comú a tot el sector és la reducció del temps d'espera perquè els medicaments arribin al mercat. En aquest sentit, Suárez va aportar una dada reveladora: “La indústria millora la qualitat de vida de les persones, no sols en anys. Cada 4 segons, l'esperança de vida augmenta 1 segon”; i va fer una crida a l'acció per millorar l'entorn de la recerca i la innovació, tot emfatitzant la necessitat de reduir la burocràcia i augmentar la despesa sanitària per càpita perquè “no és una despesa, és una inversió”. Pel que fa a les oportunitats per al futur, va assenyalar les claus: un marc regulador clar i equitatiu, fomentar la col·laboració público-privada, la digitalització del sector i la millora i acceleració de l'accés a nous tractaments.
