15 anys d’Esade Alumni Social
Descobreix les experiències d’antics alumnes que, després de passar per aquest projecte, van decidir fer un canvi de rumb a les seves vides.
«Treballant al tercer sector, veus evident que la tasca que fas repercuteix directament en un col·lectiu que, per uns motius que poden ser molt diversos, necessita suport i recursos per aconseguir la inclusió i la normalització a la societat. Personalment, he tingut la possibilitat d’estar en contacte, durant un període de temps, amb persones amb síndrome de Down, i he pogut comprovar que, quan es parla de “capacitats” en relació amb aquest col·lectiu, no són només paraules, sinó una realitat. Malgrat que em considero una persona amb la ment oberta, em vaig adonar dels frens i dels tòpics que arrosseguem. El fet de conèixer persones amb síndrome de Down, d’estar i parlar amb elles, i veure les seves capacitats i les seves possibilitats d’aprenentatge, ha estat un regal.
Sigui quina sigui la seva missió i funció social, sigui quina sigui la seva naturalesa (associació, fundació…), estem parlant d’organitzacions i, per tant, necessiten una estructura, una professionalització, una definició dels departaments funcionals i operatius… com qualsevol altra empresa. La seva funció i el seu impacte social evidents no han de ser un fre per adoptar-hi polítiques i accions pròpies d’una empresa ordinària. Crec que seria molt important mantenir una col·laboració estreta entre empresa ordinària i ONG per impulsar aquestes últimes. I, encara que es pugui considerar arriscada l’afirmació, crec que el treball i les condicions de les persones que estan en una ONG s’haurien d’equiparar –en condicions i en recursos– a les d’una empresa ordinària.»
«L’avantatge principal de treballar al tercer sector és que, al final de la jornada, trobes sentit a la teva feina. Quan treballes en una empresa privada, els èxits te’ls recompensen econòmicament, però no t’arriben al cor. Ara treballo a la fundació Capaces, que es dedica a la inserció laboral de joves amb intel·ligència límit. Cada vegada que un alumne és contractat per una empresa, veus la seva cara de felicitat (i la dels seus pares) i et diuen: “Sense vosaltres no ho hauríem aconseguit!” I això sí que és gratificant i t’arriba al cor! Un altre avantatge de treballar al tercer sector és que hi ha tant per fer que pots desenvolupar la teva feina implantant nous processos i procediments, assumint noves funcions… La meva experiència ha estat molt bona. He tingut la gran sort de trobar-me amb un equip de professionals que rendeixen cada dia al 120 % a la feina, amb alegria i amb il·lusió, i això al final es contagia. Aquesta obstinació en els projectes que fem amb els alumnes i aquesta motivació mai no les havia viscudes a l’empresa privada.
El tercer sector s’està professionalitzant cada vegada més i està contractant perfils de l’empresa privada. Necessiten equips mixtos: professionals del tercer sector, experts en la missió i professionals de l’empresa privada, que hi aportin una visió més àmplia. S’han adonat que han de ser més competitius ja que, encara que mai no ho reconeixen, al tercer sector també hi ha competència, i molta!
Les ONG són necessàries. Fan un servei fonamental a la societat i cobreixen necessitats de les quals no s’ocupa ningú. Què seria de tots els col·lectius als quals ajuden les ONG? I del nostre medi ambient? Per tot plegat, per a mi, aquest rol social és indispensable.»
«En les posicions de gestió, al tercer sector acostuma a ser més fàcil conciliar la vida personal amb la professional que en altres sectors de l’economia. A més, és freqüent trobar-hi un ambient de treball més distès i col·laboratiu. Finalment, hi ha el retorn emocional que suposa contribuir a una causa o a un projecte social en què creus. Jo vaig començar a valorar el tercer sector com una opció de carrera professional arran de la meva participació al programa Consultors Solidaris d’Esade Alumni. Poc després, va sorgir la possibilitat d’incorporar-me a la Fundació Pere Tarrés com a coordinador de la implementació del pla estratègic i no ho vaig dubtar. És una feina apassionant, que abasta múltiples àmbits, des d’una facultat universitària fins a la gestió de cases de colònies, el vessant del temps de lleure educatiu a les escoles o una xarxa de centres socioeducatius en entorns desfavorits.
Les ONG acompleixen un rol social crític. D’alguna manera, fan una labor de guaita, incidint en determinats entorns abans fins i tot que l’Administració detecti que hi pot haver una necessitat. I la veritat és que les organitzacions no lucratives estan cada vegada més professionalitzades, sobretot les més grans. Com tota entitat, les ONG s’han de gestionar d’acord amb la seva missió i amb els seus valors, de la forma més eficient possible i amb el màxim rigor. Al final, actuar així és una qüestió d’honestedat amb els seus beneficiaris. I és partint d’aquest enfocament que crec que definitivament hi ha un lloc en elles per a perfils d’empresa i de gestió.»
«Particularment, m’agrada treballar –ho he fet des de molt jove– i si, a més, treballes per una causa que et preocupa i pots aportar el teu granet de sorra al canvi social, molt millor! La teva labor té un significat i hi trobes persones molt interessants. Fa només uns mesos, m’he incorporat al tercer sector, després de trenta anys treballant a l’empresa privada i d’una experiència com a coordinadora d’una consultoria solidària a Esade Alumni Social. De moment, és molt positiu; m’estic trobant amb un ambient molt professional, jove, generós i col·laboratiu, en què la meva experiència genera un binomi molt interessant i productiu. Pel que estic veient, el nivell de treball és molt alt i multifuncional: toques un “pal” diferent cada dia. Tot això és molt creatiu, i molt més si es fa des de la col·laboració que des de la competició.
Les fundacions avui estan molt professionalitzades. Tots els meus companys, a la gerència i a la direcció general, tenen un nivell de formació molt alt i provenen de càrrecs molt potents a l’empresa privada. La professionalitat, l’experiència i la visió que tu hi pots aportar des d’altres sectors, ja sigui de la indústria o dels serveis, és enorme. I no funcionem d’una manera molt diferent a les empreses: la diferència principal és que la teva aportació professional i els recursos es destinen finalment a un projecte científic i a poder canviar el futur social. Al tercer sector, hi ha molt de talent i, com més n’hi hagi, més ràpid assolirem fites i canvis.
Entenc que hi ha circumstàncies a la vida que potser no et permeten estar professionalment “actiu” en aquest sector. Ara bé, hi ha moltes maneres de col·laborar-hi des del món de l’empresa. M’estic trobant amb moltes persones que lluiten per conscienciar les empreses, els seus empleats i els seus clients perquè aportin recursos, en major o menor mesura, al tercer sector. Tots junts sumem.»
