La connectivitat és un element clau per revitalitzar les comunitats rurals i complir amb aquest somni de “crear una Europa més ecològica, més digital i més resilient”, principal motivador del paquet d'estímuls més gran de la història promogut per la Unió Europea, els fons Next Generation.
No hi ha dubte que l'accés generalitzat i assequible a una banda ampla ha estat i serà un dels principals garants d'una societat informada, preparada per als canvis i basada en el coneixement. Però els desequilibris per la pandèmia han evidenciat que les telecomunicacions són un element indispensable no sols en termes d'igualtat, sinó també d'equitat. És a dir, la seva absència és motiu d'exclusió: sanitària, educacional, social o fins i tot econòmica, que impedeixen el desenvolupament de les zones rurals més sostenibles i provoquen èxode poblacional cap a les grans urbs.
Encara que Europa compta amb la penetració d'Internet més elevada del món, hi ha molts petits nuclis de població que no hi tenen accés (zones blanques) o el tenen en deficients condicions (zones grises). I aquest és el punt de trobada entre els objectius de Cellnex i dels principals governs nacionals, provincials i locals dels països en els quals opera: garantir la connectivitat com a servei bàsic i de justícia per fomentar la cohesió territorial i evitar el desallotjament rural.
“Si les infraestructures viàries van ser el principal dinamitzador de la vertebració i riquesa territorial al segle XX, avui aquelles que garanteixen les telecomunicacions són un element prioritari d'igualtat i desenvolupament”, explica en una entrevista Agustí Faus Roca, responsable global de TIS (Serveis d'Infraestructures de Telecomunicacions, per les seves sigles en anglès) de Cellnex.
Els governs europeus, en el marc dels ajuts Next Generation, treballen diverses iniciatives per impulsar la connectivitat en zones rurals. Segons dades d'Eurostat, les diferències a la UE-28 en l'accés a les tecnologies de banda ampla encara persisteixen. Un 10 per cent de les zones rurals no té accés a cap cobertura i un 41 per cent només l'aconsegueix amb una banda de 30 Mb.
Els governs europeus, en el marc dels ajuts Next Generation, treballen diverses iniciatives per impulsar la connectivitat en zones rurals
“La cobertura poblacional (als països als quals donem servei, al voltant del 70 per cent de la població està coberta, ja que viu a l'entorn de les grans ciutats) no resol el problema de la territorial en zones amb dificultats orogràfiques o d'accés a l'electricitat, però sobretot de rendibilitat per la distorsió poblacional. Hi ha pocs clients perquè els operadors mòbils puguin recuperar la inversió del desemborsament que suposa el desplegament d'infraestructura”, explica l'enginyer de telecomunicacions, que va treballar durant diversos anys en una de les grans empreses de telecomunicacions europees.
Encara que coincideixen en el problema i en la necessitat d'intervenció pública per resoldre aquesta espècie de “fallada de mercat”, els diferents països europeus apliquen o estudien models diferents per solucionar aquest problema. En opinió de Cellnex, requereix de la col·laboració publicoprivada i de la participació d'un operador neutre que pugui canalitzar la concurrència dels diferents operadors.
Els operadors mòbils, molt intensius en capital per finançar el seu creixement, analitzen amb criteris de rendibilitat el seu desplegament i recorren cada vegada més a la cessió o venda de les seves infraestructures. La cessió a un operador neutre descarrega costos d'operació i manteniment i facilita la compartició en una solució que pot afavorir l'arribada d'altres operadors i serveis. En un informe recent sobre el desplegament de fibra a Europa, la consultora Oliver Wyman pronostica que els operadors de telecomunicacions recorreran encara més a l'externalització del manteniment i l'operació de xarxes en un mercat que estima en 8.000 milions d'euros.
Els operadors competeixen entre si i els costos, permisos i accessos compliquen el procés a les zones rurals. En la nostra opinió, fa falta un orquestador que faciliti el procés, i un operador neutre té la capacitat i la pràctica per fer-ho i ser dinamitzador d'una solució més eficient, més consensuada i, finalment, més real i escalable.
A Cellnex ja han demostrat que es poden desplegar infraestructures i solucionar problemes de comunicació en l'àmbit rural amb solucions escalables de baix cost i fins i tot baixes en emissions, però sovint requereixen del suport institucional i de la concurrència dels operadors.
Alineat amb l'Agenda Digital Europea, Cellnex treballa des de fa temps en el projecte LEAN (Low-cost, Emerging countries, Architecture, Network infrastructure), que té com a principal objectiu donar servei de banda ampla en àrees on el desplegament i l'operació d'una infraestructura estàndard no és econòmicament viable.
A Cellnex ja han demostrat que es poden desplegar infraestructures i solucionar problemes de comunicació en l'àmbit rural amb solucions escalables de baix cost i fins i tot baixes en emissions
Sota el paraigua d'aquest projecte, el grup va provar a l'estepa soriana una solució sostenible econòmicament i mediambientalment per facilitar la connexió d'un celler i una petita zona rural. Una instal·lació alimentada per energia solar i eòlica i reforçada amb bateries permet l'arribada de banda ampla amb tecnologia FWA (accés fix sense fils).
Es tracta d'un model de desplegament de baix cost i autoproveït que soluciona part del problema, però necessita acció concertada per atreure operadors i poder donar servei.
Precisament, en l'àmbit d'aquesta desitjada col·laboració entre les parts, Cellnex té en marxa a Irlanda “Get connected”, una mena de “plataforma comunitària” en la qual actua de nexe per identificar zones amb problemes de connectivitat i mobilitzar les diferents parts interessades amb l'objectiu d'incrementar la connectivitat i el desenvolupament rural.
Les instal·lacions són de baix cost i s'estan realitzant en uns discrets pals que poden fins i tot ser utilitzats com a fanals per no interferir amb el paisatge.
“Una vegada que hem instal·lat el pal, es poden sumar altres operadors a la infraestructura sense haver d'invertir capital addicional”, explica l'Agustí, per a qui els projectes de “ruralització” de cap a cap d'Europa es desenvoluparan en els pròxims tres anys.
A tot això, el desplegament de les noves telecomunicacions entorn de les xarxes de transport en les quals Cellnex és present —al llarg de les vies ferroviàries, carreteres o en l'àmbit del vehicle autònom— pot també generar sinergies i universalitzar la cobertura en acostar la indispensable infraestructura a zones poc poblades.
