-El jurat del Premi Princesa d'Astúries va concedir el passat mes de juny el guardó per la Concordia a l'ONG britànica Mary's Meals. El dia de l'anunci es va destacar la labor de l'organització en un dels problemes més urgents del món actual, la gana infantil, mitjançant una solució imaginativa. En què consisteix Mary's Meals i quina és la vostra proposta?
Mary's Meals és una ONG fundada en un petit poble del Regne Unit i nascuda d'una visió: que, en un planeta on hem aconseguit l'abundància, tots els nens rebin almenys un plat de menjar nutritiu al dia. I que els que tenen més del que necessiten ho comparteixin amb aquells que no tenen les coses més bàsiques.
El context en què es va construir va ser la guerra a l'antiga Iugoslàvia, a mitjans dels 90, quan el fundador i la seva família es van dedicar a transportar amb la seva furgoneta familiar aliments, roba i medicaments donats pels veïns des de Dalmally, a la zona d'Argyll, a Escòcia —d'on són ells—, fins a Bòsnia i Hercegovina, on s'estava produint una crisi humanitària molt greu. D'aquella experiència amb la carestia va néixer Mary's Meals, una ONG que pensava utilitzar aquell aprenentatge per començar a operar en altres països on també es produeix, particularment amb els nens en edat escolar. I dic en edat escolar perquè és important. Un gran pilar en el funcionament de la nostra ONG és que els nens accedeixin a aquell menjar en els seus centres educatius, fet que força l'escolarització amb el conseqüent desenvolupament i formació personals. I, per últim, destacaria la utilització no només de les xarxes educatives, sinó també de les xarxes familiars, ja que són les famílies dels nens les que elaboren els àpats diaris, normalment les mares del grup, i també la utilització de proveïdors de cada país fins on ens és possible.
Tot això aconsegueix que una organització petita quant a nombre d'empleats, a què es suma el treball inestimable dels milers de voluntaris a tot el món, aconsegueixi alimentar diàriament 2.429.182 nens en edat escolar a 10 paísos de l'Àfrica, 6 de l'Àsia i 2 d'Amèrica.
-Què significa per a vosaltres haver rebut el Premi Princesa d'Astúries de la Concòrdia?
Mary's Meals, com qualsevol altra organització, no deixa de ser un sistema de relacions particular englobat en un sistema molt més gran i copmplex, que és la societat a la qual pertany. Un premi com el Princesa d'Astúries multiplica la nostra rellevància social, tant per l'augment del coneixement de la nostra existència com del reconeixement d'una labor satisfactòria a la nostra missió. En una societat on existeix l'impuls d'acabar amb la necessitat que experimenten molts nens en altres països —i m'atreveixo a dir que aquest impuls no es troba gaire amunt a la piràmide de Maslow— aquest reconeixement és crític de cara a la gran quantitat de donants i patrocinadors que confien en nosaltres perquè realitzem aquesta labor.
En el cas de l'organització a Espanya, que va començar fa gairebé deu anys i va tenir una refundació intensa en fa cinc, és un motiu d'especial orgull, i fins i tot d'una mica de desconcert. Pensa que fa cinc anys, tot i que la part internacional de l'organització ja era gran, a Espanya erem molt pocs, agrupats al voltant de la presidenta de la fundació, Elisalex Löwenstein, i la directora executiva, Marta Manen Orbaneja, tots voluntaris i improvitzant reunions a llocs diversos. Això sí, amb molt per fer i amb un entusiasme que era —i continua sent— contagiós.
-Quines són les teves responsabilitats, el teu dia a dia a Mary's Meals?
M'encarrego de la comunicació que hi veuràs, per exemple, si obres la nostra pàgina web. Però quan parlem d'una organització tan petita com la que tenim a Espanya, els límits són molt amplis, en realitat. Vam començar sent-hi molt pocs, improvitzant contínuament. Ara tenim un model matricial, diria. Però m'agrada la metàfora de l'equip esportiu: tot i que coneixem les diferents posicions de cadascú, ens movem amb llibertat dins d'un camp que coneixem, amb una coordinació general per sobre. Això sí, operem amb una gran complicitat entre nosaltres, cosa que ens fa eficaços i ens dona una consciència de grup i una satisfacció davant dels èxits que és difícil de replicar.
Pel que fa a la nostra comunicació externa, té un angle de relacions públiques molt important —i per això existeix a nivell central el programa d'ambassadors—. Es tracta, en primer lloc, de conscienciar sobre la persistència del problema de la gana en ple segle XXI per, a continuació, intentar involucrar el major nombre de persones possible en una solució i a través d'una organització que funcionen. I fer tot això amb un missatge que es centra en el respecte a la dignitat de tota persona i en l'esperança, amb la confiança posada en l'empatia innata que experimentem tots els éssers humans entre nosaltres.
A més, la comunicació interna és especialment important en una organització com la nostra, perquè la figura del voluntari és fonamental. Per tant, s'encamina a la motivació i el sentiment de pertinença dins d'un projecte que és ambiciós i únic.
"Operem amb una gran complicitat entre nosaltres, cosa que ens fa eficaços i ens dona una consciència de grup i una satisfacció davant dels èxits que és difícil de replicar"
-Com vas entrar a formar part de l'equip de Mary's Meals a Espanya i què significa per a tu poder formar part d'aquest projecte?
Doncs quan es va reconstruir l'equip espanyol fa uns cinc anys, m'hi vaig unir. Erem molt pocs aleshores. M'havia impressionat el projecte, que havia conegut a través d'un llibre del fundador, Magnus McFarlane-Barrow. La gana dels nens i el corresponent patiment de les seves famílies em van semblar una situació inoportable. I em va impressionar saber que una quantitat petita de diners (22 € avui) pot alimentar un nen durant tot un curs. Amb aquesta dada no sembla tan inassolible la fi de la gana infantil, no?
Ser part d'un projecte amb aquestes característiques reporta satisfaccions constantment. Perquè la nostra ambició és gran, creix i s'alimenta conforme més persones s'hi uneixen i aconsegueixen objectius superiors. Mai no he estat part d'un moviment social revolucionari, però m'imagino que les sensacions poden ser similars, o almenys això em dic.
-Com creus que els coneixements i valors inculcats a ESADE han influit en la teva trajectòria professional dins de Mary's Meals?
Quan em vaig incorporar a l'EMBA al 2019, no era conscient de quant m'impactaria. Sens dubte els coneixements acadèmics m'han estat útils, perquè es poden aplicar a qualsevol organització. Però durant aquells anys vaig aprendre a analitzar les questions d'una organització d'una manera concreta, amb una metodologia segons l'àmbit al qual pertanyen i dins de la dinàmica d'un grup de persones de cultures diferents. Va ser transformador. I mira que vam ser la promoció de la covid.
Esade és una business school principal a Europa però la meva percepció és que també és una escola ambiciosa. Aspira a formar directius que transformin la societat a millor, és un entorn natural per a persones ambicioses. Això no passa a tot arreu. I a nivell pràctic, em va impactar la recerca de l'excel·lència en tots els àmbits, també en el tercer sector, amb el valuós treball que realitza l'Institut d'Innovació Social per als que hi treballem.
-A Esade Alumni vetllem pel progrés empresarial sostenible i per crear un impacte social positiu. Quins són els reptes per augmentar la conscienciació sobre la necessitat de crear iniciatives com la de Mary's Meals?
Ens ha tocat viure una època apassionant. La cacpacitat de comunicació global, els mitjans tècnics... mai a la història un ésser humà o un petit grup d'ells han tingut la capacitat de generar un impacte social tan gran, si s'ho proposen. Podem acabar amb xacres que quan vaig néixer es consideraven immutables —i en pocs anys—. Només es requereixen l'ambició, les bones idees i la constitució d'organitzacions efectives. Perquè l'impuls social d'eliminar cadascuna d'aquelles xacres existeix, i és una força poderosa que tan sols aspira a ser articulada i canalitzada amb intel·ligència i energia. La capacitat de l'ésser humà de progressar moralment, conforme avancen els mitjans tècnics, és impressionant. Jo ho veig així.
-Seguint l'exemple de Mary's Meals, com creus que les empreses poden contribuir a la creació d'un món més just?
És una pregunta molt ambiciosa, per tant només en puc donar la meva opinió, perquè, tot i haver fet l'EMBA, no soc economista! Em sembla que moltes, moltíssimes empreses tenen un comportament socialment actiu, que podem observar en molts àmbits: la contractació i la seva capacitat d'integració, les iniciatives socials... Però en general penso que són els reguladors nacionals i supranacionals els que poden ajustar l'orientació del sector privat d'una manera encara millor cap al bé comú i la justícia social, mitjançant l'establiment de mesures i beneficis fiscals i socials. En qualsevol cas, pot ser que aquest sigui un pensament típic de la meva generació, en especial si a més algú és llicenciat en dret, com és el meu cas.
