Van néixer el 2015, són joves, i aquest és el sisè curs en què atorguen beques per a estudiants. Treballen desenvolupant una xarxa en el territori entre els joves i les seves famílies, les empreses, els mentors i mentores, les entitats, els centres educatius i les institucions. Acompanyen joves amb talent que es troben en situacions econòmiques complicades i els ofereixen una beca que els permeti accedir a estudis de formació professional i que els proveeixi de tot allò necessari per assolir un futur satisfactori: des de recursos pràctics com un ordinador fins a sessions de treball personal i, més endavant, orientació laboral. A més a més, promouen la implicació dels joves en la comunitat, mitjançant el voluntariat en entitats socials. Impulsa és una inversió amb retorn social i econòmic que, tal com resa el seu web, té com a objectiu avançar cap a una societat més justa i cohesionada.
Per conèixer de primera mà la tasca dels nostres consultors vaig parlar, d’una banda, amb Alejandra Manau, directora executiva de la Fundació i, de l’altra, amb Tània Nadal, ambaixadora per a Sabadell Impulsa, i Julio Alonso, tots dos consultors socials Esade per a Impulsa.
El que més crida l’atenció és el creixement d’Impulsa, ràpid i efectiu, i que mostra una gran energia en moviment, amb empenta per marcar la diferència i un equip de persones amb talent que desitgen contribuir a un món millor. Aquest impuls és el que es contagia als consultors que col·laboren en el projecte i tothom que s’hi apropa, com és el meu cas.
Un segon punt sorprenent són les xifres, que parlen per si mateixes. Aquest any han atorgat 156 beques, i preveuen concedir-ne 220 l’any vinent, és a dir un 41% més. Tot i que les xifres absolutes estan limitades pel seu pressupost, el percentatge de creixement és vertiginós. Els receptors d’aquestes beques són joves provinents de famílies que reben una mitjana de 3.999 € d’ingressos anuals per membre. Al nostre país, no pas en cap país remot de l’hemisferi sud. Són gent amb mancances importants amb qui convivim i compartim territori. Sense la beca seria totalment impensable que aquests joves tinguessin accés als estudis, només aspirarien, en el millor dels casos, a feines de baixa qualificació, i les seves possibilitats de creixement personal i professional serien minses. Una altra de les xifres emocionants és la taxa d’èxit. Si al nostre país és un 50% dels estudiants de formació professional que finalitzen els estudis, la ràtio d’Impulsa és del 90%. Estan orgullosos que tant la selecció dels becats com el seguiment que fan els mentors d’Impulsa sigui tant encertat i professional. Per acabar d’arrodonir la tasca, expliquen que el 70% dels joves troben feina del seu àmbit en menys de sis mesos. I encara més: després de treballar durant un temps, alguns d’ells es plantegen continuar els estudis amb un grau superior. Tots aquests joves no haurien estudiat o continuat els estudis sense l’ajuda de la Fundació.
Tot això ho aconsegueixen gràcies a un motor fort de persones amb iniciativa, empenta i una voluntat fèrria a l’hora d’assegurar la igualtat d’oportunitats. El seu mètode comprèn sis àmbits d’acció que han dissenyat per garantir la cobertura de diversos casos de necessitat: Formació professional, Mentoria, Oportunitats, Emprenedoria, Voluntariat social i Vida (per a les necessitats bàsiques).
L’empenta i talent de l’equip de persones d’Impulsa és el motor principal d’una entitat que està creixent a un ritme vertiginós.
Impulsa va cercar l’ajuda d’Esade Alumni social amb un quàdruple repte:
Es tractava d’un projecte molt ambiciós i ampli, i que, per tant, exigia molta dedicació. Però ja des de les primeres reunions, l’Alejandra i el seu equip experimenten la professionalitat i la motivació dels consultors d’Esade. Van començar-hi dotze voluntaris, que ben aviat van passar a ser vuit, que des del principi són “organitzats i marquen una agenda que respecten i que ens anima a seguir-los”, diu l’Alejandra. D’altra banda, els consultors destaquen que funcionen mot bé com a equip: tot i la diversitat d’edat i d’experiències, es complementen, es respecten i gaudeixen treballant en equip.
La meva intenció no és explicar el projecte en detall. L’Alejandra m’avança que estan molt contents amb la primera part, la de revisió de l’estratègia de la Fundació. Pel que fa a la part del projecte sobre digitalització, ja perceben que els serà molt útil, ja que els consells i les propostes que se’ls han anat avançant són concrets i perfectament implementables. Són temes com ara el disseny d’una intranet perquè alumnes i mentors puguin accedir a la informació, o propostes de millora de l’eficiència en la utilització de les eines digitals. “Així que fa bona pinta, oi?”, li dic entre riures. “Sí, sí, fa bona pinta!”.
Al marge de les tasques realitzades, la meva intenció és destacar la petjada que deixen els consultors i l’efecte multiplicador que produeixen allà on planten la llavor. El que més em meravella de tot el que he descobert parlant amb ells és la quantitat de beneficis col·laterals, tangibles i intangibles, que aquesta feina aportarà a diversos nivells. L’efecte multiplicador de la feina ben feta i la interacció entre persones preparades, motivades per una causa justa, fa florir quelcom de màgic, únic.
D’una banda, els consultors, amb la seva esma per canviar les coses i les preguntes pertinents produeixen un efecte de motivació en el client. L’Alejandra m’explica il·lusionada que, arran de la simple petició d’Esade “Passeu-nos un DAFO”, va mantenir una reunió molt enriquidora amb el seu equip, en què van abocar-se a una reflexió interna a què fins ara no havien donat lloc. D’altra banda, descobreixo que el DAFO de l’equip va activar els patrons, que en un primer moment no havien estat tan sol·lícits amb els nostres consultors. Les reaccions de l’equip davant d’una proposta d’Esade va fer que els patrons s’involucressin i aportessin la seva visió.
L’efecte multiplicador de la feina ben feta i la interacció entre persones preparades fa florir quelcom de màgic
La relació entre consultors i client és tan bona i fluida que, mentre s’ocupen del projecte, sorgeixen altres aspectes que la Fundació té pendents des de fa temps i en què els consultors poden ajudar, com ara el registre de la marca Impulsa.
A nivell de funcionament intern de l’equip de consultors, la Tània i en Julio confessen que fins i tot ells dos, els més sèniors del projecte i tots dos amb experiència suficient per dur a terme amb èxit una consultoria d’aquest tipus, han après dels membres més joves de l’equip, sobre tot pel que fa a eines digitals. De nou, l’efecte multiplicador. I és que no només aprèn el client.
Aquests són alguns dels exemples tangibles que he pogut endevinar durant la meva breu interacció amb els dos equips. El que més em fascina és l’impuls humà, generós, amable, obert, disposat a canviar les coses i a millorar la societat. L’Alejandra ho diu sense pèls a la llengua: “Ens escolten amb afecte”, en referència al to dels consultors. I recorda les trobades a les 19h, després d’una llarga jornada de feina, quan “estàs esgotada, però els veus a ells, que arriben amb aire fresc i t’ajuden… i l’hora es passa volant. És molt motivador que ells, que són externs, trobin tot el sentit del món al nostre projecte”.
La Tània i en Julio em transmeten per telèfon tota la seva energia i la seva capacitat d’acció. Admiro la seva humilitat, la il·lusió amb què tots dos m’expliquen tot el que aprenen i com els motiva aquesta feina. La Tània és ambaixadora d’Impulsa a Sabadell, i reconeix que treballar des de fora li ha donat una visió molt diferent de la Fundació. En Julio, consultor social a Stonesoupconsulting, expressa com de gratificant és fer allò que saps fer, perquè estàs convençut que els pots ajudar, i, a més, fer-ho amb un equip amb què connectes.
I tot això sense conèixer-nos físicament! Perquè no oblidem que han desenvolupat el projecte en plena pandèmia, mai s’han reunit presencialment, així que tot han estat trobades virtuals. Això, és clar, porta frustracions, com la de no conèixer els joves becats que en Julio compara amb pesar, amb els seus projectes anteriors: “El primer any em va tocar Obert Rialles a Santa Coloma de Gramanet. Va ser únic treballar amb nens, a partir de llavors m’hi he enganxat cada any. En els tres anys que porto en això, he visitat sempre les entitats i he parlat amb els nens”, explica.
Escrivint aquestes línies recordo per què vaig voler ser consultora solidària. L’entusiasme amb què la Tània i en Julio narren la seva, tota l’energia que percebo en sentir-los, tot aquest talent en acció, aquest desig de contribuir és l’impuls que atrapa els consultors, l’equip de la Fundació, els patrons, els xavals becats, les seves famílies… i fins i tot la que signa aquest text modest. És l’impuls que genera molts més fruits que el projecte de consultoria per se. La relació humana dels consultors entre si i amb la Fundació provoca nous anhels, noves esperances, noves il·lusions.
