Durant dos caps de setmana, el Fòrum de Governança d'Entitats Sense Ànim de Lucre, organitzat per Esade Alumni i l'Institut d'Innovació Social d'Esade, va reunir diversos professionals —directius, juristes, consultors, acadèmics i membres de patronats— interessats a comprendre millor el funcionament dels òrgans de govern en el tercer sector. El programa va recórrer quatre dimensions clau: el rol dels òrgans de govern, l'avaluació de resultats i impacte social, les responsabilitats dels que participen en patronats o juntes directives i, finalment, els desafiaments de la bona gestió, comunicació i transformació digital que enfronten avui les organitzacions socials.
El punt de partida va ser la reflexió sobre els òrgans de govern i la seva relació amb l'equip directiu. El professor Ignasi Carreras va obrir el fòrum amb una sessió que va combinar reflexió conceptual amb discussió pràctica. Des de l'inici va aparèixer una idea central en qualsevol debat sobre governança: governar no és gestionar. Mentre l'equip executiu s'ocupa de l'activitat diària de l'organització —programes, projectes, gestió del personal o captació de recursos—, l'òrgan de govern té la responsabilitat d'orientar l'estratègia, vetllar per la missió i assegurar la sostenibilitat institucional. La sessió va incorporar també un exercici pràctic que va servir per aterrar la discussió en un cas real: l'experiència d'UNICEF Espanya. A partir d'aquest cas es van analitzar qüestions habituals en la governança d'organitzacions del tercer sector: com s'estructura el patronat, quin rol exerceix en la definició estratègica i com s'articula la relació entre l'òrgan de govern, les seves comissions i l'equip executiu en una organització que combina una forta missió social amb una estructura institucional complexa.
Després del coffee break, la jornada va continuar amb una taula rodona que va aportar una dimensió més experiencial al debat. Van participar Lara Aragones, patrona de la Fundació Champagnat; Francesc Mateu, vinculat als patronats d'organitzacions com Arrels, Habitatge Social i Cassià Just; i Juan Antonio Bordas, membre del patronat de la Fundació Club de Tennis Barcelona. Les intervencions van permetre escoltar com es viu la governança des de dins dels patronats. Més enllà de les estructures formals, els panelistes van subratllar que participar en l'òrgan de govern d'una organització social implica aportar criteri estratègic, experiència professional i xarxes de relacions a entitats que treballen directament amb problemes socials.
La segona jornada va traslladar la conversa cap al terreny dels resultats i l'impacte social. El professor Guillermo Casasnovas va compartir reflexions sobre com mesurar l'impacte d'organitzacions la finalitat de les quals, més enllà del factor econòmic, és d'enfocament social. Per tant, el debat actual al tercer sector gira cada vegada més entorn d'una pregunta clau: quines transformacions reals generen aquestes intervencions socials en la vida de les persones o en la comunitat i com poden mesurar-se.
El fòrum va continuar amb la intervenció del professor Carlos Losada, qui va abordar la qüestió de l'estratègia a les organitzacions no lucratives. La seva reflexió va traslladar al tercer sector conceptes procedents del govern corporatiu. A les empreses, l'estratègia sol orientar-se a la creació d'avantatges competitius i valor econòmic. A les organitzacions socials, en canvi, l'estratègia s'articula al voltant de la missió i els seus valors. Les decisions estratègiques són aquelles que afecten la capacitat de l'organització per generar impacte social o per sostenir la seva activitat en el llarg termini.
La sessió d'inspiració del matí va permetre conèixer experiències concretes del sector fundacional. Eugenia Bieto, professora i exdirectora d'Esade, va compartir la seva visió des de la Federació Catalana de Fundacions, mentre que Paola Jubert va explicar el treball de la Fundació Jubert Figueras acompanyant famílies desplaçades per motius mèdics. Lluís Salart i Albert Guardia van presentar eines de mesurament d'impacte i balanç socials que permeten a les organitzacions avaluar de forma més sistemàtica el valor social que generen. La jornada va concloure amb una sessió conduïda per Ferran Ramón-Cortés dedicada a la comunicació interpersonal, ja que la capacitat de comunicar adequadament el propòsit continua sent un element clau.
Dues setmanes més tard, el fòrum va reprendre les seves sessions amb una jornada centrada en la responsabilitat. Juan Carlos Quero va obrir la sessió analitzant les responsabilitats jurídiques dels que participen en patronats o juntes directives d'organitzacions sense ànim de lucre. Els membres d'aquests òrgans tenen deures fiduciaris clars i han d'actuar amb diligència, lleialtat institucional i respecte al marc legal que regula l'activitat de l'organització.
La taula rodona que va seguir al coffee break va reunir Camino Quiroga, patrona de la Fundació Lluita contra els Infeccions; Bernat Mullerat, patró d'Arrels i de la Fundació La Salut Alta; i Eugenia Gay, vinculada a diferents iniciatives institucionals i socials a Barcelona. Els panelistes van coincidir que els patronats no han de limitar-se a validar decisions de l'equip executiu, sinó que han d'aportar visió estratègica i contribuir a enfortir la legitimitat institucional de les organitzacions.
La jornada va acabar amb la intervenció del periodista Francesc Miralles, qui va reflexionar sobre el propòsit personal a partir del seu llibre Ikigai, coescrit amb l'enginyer Héctor García després de les seves recerques sobre la longevitat i vida plena a Okinawa. La reflexió va connectar de manera natural amb l'esperit del fòrum: molts dels participants que formen part de patronats i òrgans de govern del tercer sector troben precisament en aquest compromís una manera d'alinear la seva convicció personal i la seva experiència professional amb una causa que consideren valuosa per a la societat.
L'última jornada va estar dedicada a la gestió. Franc Carreras va obrir el matí amb una reflexió sobre l'ús estratègic de la intel·ligència artificial i les innovacions tecnològiques a les organitzacions. La seva intervenció es va centrar en com adoptar i utilitzar aquestes eines de manera intel·ligent per millorar la presa de decisions i la relació amb els públics de les organitzacions socials. Més tard, Marta Gabarró va abordar una dimensió diferent: el paper del màrqueting al tercer sector. El màrqueting no ha d'entendre's exclusivament com una eina orientada al lucre, sinó que pot convertir-se en màrqueting social, una manera de connectar el valor social que generen les organitzacions amb la societat en el seu conjunt, tot reforçant la legitimitat i el suport públic cap a les seves causes. Posteriorment, Juan Mezo va dedicar la seva sessió al fundraising, del qual va destacar que la captació de recursos no ha de veure's únicament com una activitat puntual, sinó com un procés de construcció de relacions de confiança amb la societat.
La jornada va finalitzar amb la intervenció de Lluís Soldevila, qui va compartir algunes de les reflexions del seu llibre Digital Thinking. En un món caracteritzat per canvis accelerats, interconnexió constant i una gran dificultat per predir el futur, les organitzacions han de transformar-se digitalment per millorar els seus processos i la seva capacitat d'adaptació. Per sobreviure en un món VUCA els membres d'aquestes organitzacions han de ser capaços de consolidar una visió, entendre, a més de tenir claredat i comptar amb agilitat per adaptar-s'hi ràpidament.
Al final de les quatre jornades va quedar clara una conclusió: si bé les organitzacions del tercer sector existeixen per generar impacte social, no poden prescindir d'estructures sòlides de governança. Els patronats i juntes directives són els espais on es protegeix la missió, s'orienta l'estratègia i s'assegura que les organitzacions puguin continuar contribuint al bé comú de manera sostenible. En un context on els desafiaments socials es multipliquen i la confiança pública en les institucions es torna cada vegada més fràgil, enfortir la governança del tercer sector no és només una qüestió organitzativa. És també una forma concreta d'enfortir la societat civil.
Agraeixo la invitació a participar en aquestes jornades del Fòrum de Governança d'Entitats Sense Ànim de Lucre. Per als que investiguem i difonem en camps del govern corporatiu, aquests espais permeten contrastar la reflexió acadèmica amb l'experiència pràctica dels que exerceixen responsabilitats de govern en organitzacions socials.
Néstor U. Salcedo – Investigador postdoctoral del Centre de Govern Corporatiu
