Caixaforum Madrid ha acollit la Jornada Anual Esade Alumni, que va celebrar el passat 26 de maig la seva dotzena edició i a la qual es va poder assistir de manera virtual. Sota el títol de "Desafiaments globals davant un nou escenari polític", es van reunir antics alumnes per gaudir de la conversa entre Javier Solana, president del Center for Global Economy and Geopolitics (EsadeGeo), i Anna Bosch, corresponsal internacional de RTVE.
La presidenta d'Esade Alumni, Belén Moreu (MBA 99), va donar la benvinguda als assistents i va presentar la jornada, no sense abans agrair el suport de CaixaBank, patrocinador i soci financer d'aquesta jornada, la primera presencial des del 2018. Va començar la seva intervenció destacant els problemes als quals s'enfronta la societat, “on és més important que mai activar-se, on ja no val estar assegut. I nosaltres som una comunitat de 67.000 persones que s'han educat de la mateixa manera, amb els mateixos valors, amb un objectiu comú. Som líders responsables que volem tenir un impacte tant a les empreses com a la societat”.
Després, va presentar el ponent de luxe d'aquesta jornada, Javier Solana, i els temes que va tractar sobre el context geopolític i els reptes mundials als quals s'enfronta el món: la guerra d'Ucraïna, el canvi climàtic, les migracions, la seguretat d'Europa i la cimera de l'OTAN que se celebra a Madrid a finals del mes de juny. Al costat de Javier Solana, Anna Bosch va anar introduint els temes i aportant la seva visió com a corresponsal de RTVE.
Sens dubte, el tema més destacat va ser la guerra d'Ucraïna que, a més de la invasió del país per part de Rússia i la crisi migratòria que ha causat, ha canviat el panorama mundial: hi ha de nou una guerra en sòl europeu, la Xina ha passat a ser un actor destacat, l'energia és el “taló d'Aquil·les de la Unió Europea” i ha canviat el paper de l'OTAN al món.
Javier Solana va començar fent un repàs per diverses dates històriques que expliquen com s'ha arribat a aquest punt: la caiguda del mur de Berlín el 1989, la desaparició de la Unió Soviètica al desembre de 1991, el pacte OTAN-Rússia i l'aparició d'un exagent del KGB, Putin, com un dels homes de confiança del llavors president, Boris Yeltsin, i que anirà ocupant a poc a poc el seu lloc.
“Què va passar? Putin va fer unes declaracions mal acollides: el més greu que ha passat al segle XX és la ruptura de la Unió Soviètica. I en aquesta frase està encapsulat tot el que ha vingut després, perquè d'aquests països de la Unió Soviètica li interessa especialment Ucraïna, per la qual cosa es concentra en què Ucraïna no se separi de Rússia”.
Per a Putin el més greu que ha passat al segle XX és la ruptura de la Unió Soviètica. En aquesta frase està encapsulat tot el que ha vingut després
El 1991, Ucraïna era una potència nuclear i se signa un tractat de no proliferació a canvi de reconèixer el seu dret a ser un estat sobirà i a les seves fronteres. Els països garants d'aquest acord són els Estats Units, Rússia, Anglaterra, França i la Xina. D'altra banda, en les eleccions del 2004, Putin esperava la victòria d'un candidat afí que no es va donar. Posteriorment, la intervenció de Putin en la negociació d'un tractat menor entre la UE i Ucraïna, va desembocar en les invasions de Crimea i del Donbass. “Aquestes són les bases d'aquesta guerra, que se suposava que anava a començar prenent Kíiv, que anaven a fer-ho en 24 hores, que el president d'Ucraïna desapareixeria i que sortiria un govern titella en mans de Putin. I no ha estat així. Ha estat un fracàs des del punt de vista militar per part de Rússia i un èxit de la defensa dels ciutadans d'Ucraïna”, va comentar Solana.
Javier Solana i Anna Bosch també van parlar de les conseqüències que deixa aquesta invasió. Per exemple, van fer referència a la crisi alimentària que poden sofrir molts països, ja que Ucraïna ha perdut la seva sortida al mar, per on exportava el 30% d'aliments per a la resta del món. O el paper de les sancions imposades a Rússia, que estan aïllant el país per l'oest i on Javier Solana va destacar la “duresa” d'algunes sancions que no s'havien pres amb anterioritat, com la privació als bancs russos d'operar en el sistema internacional. Així com la gran quantitat de diners que el president dels Estats Units, Joe Biden, està sol·licitant al Congrés per armar els ucraïnesos i que comporta el risc que acabi sent una guerra Estats Units-Rússia en territori ucraïnès i que Rússia “estigui disposada a treure les armes nuclears si és necessari”. I aquí és on Solana destaca el paper que tenen tots els països de la Unió Europea, a treballar perquè això no succeeixi. “Cada vegada s'estan europeïtzant més els temes de seguretat, així que cada vegada tenim més importància, no sols els països grans, França i Alemanya, sinó que tots els països tenim una nova responsabilitat en la seguretat”.
També la crisi de refugiats, que estan sent acollits a la resta d'Europa; i, per descomptat, la dependència energètica que la UE té de Rússia, qualificat com “el gran taló d'Aquil·les de la UE”, i el dilema moral al qual s'enfronta Alemanya, que continua comprant el gas rus, van ser temes tractats. No obstant això, Solana va destacar la greu situació a la qual s'enfrontarà Rússia per vendre aquest gas que ara compra Europa quan es facin efectives altres alternatives.
Cada vegada s'estan europeïtzant més els temes de seguretat, així que cada vegada tenim més importància
Sens dubte, el més desitjat és l'alto el foc a Ucraïna i el paper que pot jugar la Xina per ajudar i que la diplomàcia acabi donant fruits. En qualsevol cas, “el món serà completament diferent perquè s'han trencat els consensos fonamentals i s'han trencat les estructures de la globalització. La globalització no està funcionant; aquí està el port més important del món, el de Xangai, que porta tancat diversos mesos per la pandèmia i està causant un problema econòmic seriós”, va advertir.
Qualificada com a històrica, a la fi de juny se celebra a Madrid una cimera de l'OTAN on es discutirà la integració en l'Aliança de Suècia i Finlàndia. De produir-se, suposaran 1.500 quilòmetres extra de frontera entre l'OTAN i Rússia. “I són molts quilòmetres. I perquè aquests països hagin deixat de ser neutrals, que ho han estat sempre, alguna cosa ha hagut de veure el que ha passat. Són països molt seriosos i sòlids que no han dubtat”, va comentar Javier Solana, mentre que la dada el va donar Anna Bosch: “En dos mesos, Finlàndia ha passat d'un 50% de suport a l'entrada a l'OTAN al 76% a favor d'aquesta entrada”.
La reunió de Madrid coincideix amb els 40 anys que Espanya porta a l'OTAN, que va portar l'engranatge d'Espanya a les institucions internacionals i el major benefici de les quals, a ulls de Javier Solana és, sens dubte, per a les nostres Forces Armades. “La família militar és avui el que ha de ser: tècnics, parlen anglès, saben estar en missions de pau, ho fan bé i se senten orgullosos del seu paper. Han estat complint missions en altres països, han estat comandants d'operacions militars fora de les nostres fronteres”.
Javier Solana va tancar la seva intervenció llançant un missatge per reforçar aquesta crida a l'acció que demanava Belén Moreu en la seva intervenció: “El moment espanyol és molt interessant i hem de ser capaços de fer coses. No cal parlar, cal fer. I la família Esade té una certa obligació de complir amb la societat”.
Tancant les intervencions institucionals, Mario Lara, director d'Esade Madrid, es va centrar en l'alegria i la il·lusió de tornar a esdeveniments com aquest després de la pandèmia, que permeten recuperar aquestes iniciatives, igual que s'han anat recuperant els esdeveniments enaCampus. La seva primera reflexió va ser per als alumni: “El pas per aquesta casa té impacte, ha transformat alguna cosa de nosaltres per identificar-nos com a antics alumnes d'Esade. Ho hem incorporat a la nostra vida social i personal, i a la nostra mà està que l'impacte d'aquesta comunitat sigui cada vegada més gran”.
Com ja és tradicional, al final de la jornada els assistents van poder compartir un còctel distès, on va continuar el debat sobre el complex panorama global en el qual desenvolupen la seva activitat empreses i professionals.
