El Club Sports Business va inaugurar el curs amb una sessió que va analitzar la nova era en el consum d'esport i l'impacte en les diferents indústries que formen l'ecosistema esportiu.
La indústria de l'esport i el benestar engloba diferents sectors de gran importància per a la societat, per al teixit empresarial i per a l'economia del nostre país, i ofereix una oportunitat inqüestionable per al desenvolupament laboral i professional de milers de persones. Representa un 3,3% del PIB espanyol, tot aportant més de 414.400 llocs de treball en 42.000 empreses i genera uns ingressos de 39.117 milions d'euros, segons dades aportades per PwC i Fundació Espanya Activa.
En l'actualitat, la tecnologia, els patrons de comportament de les noves generacions i les tendències dels darrers anys marquen significatives modificacions en la manera en què la societat actual practica esport i el segueix a través de diferents canals. A més, l'esport com a espectacle suposa per a la societat actual un component d'interès social inqüestionable que desenvolupa a nivell sociològic models de referència, i crea patrons culturals amb capacitat d'exercir com a agents de transformació social. Tot això ha suposat un repte a la indústria per a identificar les necessitats i adaptar-les a l'oferta.
Per tots aquests motius, el Club Sports Business va inaugurar el curs amb una sessió on va analitzar la nova era en el consum d'esport i l'impacte a les diferents indústries que formen l'ecosistema esportiu denominada "La nova era en el consum de l'esport". Lina Carlos de Vergara, vicepresidenta de Comunicació de DAZN España; Joan Moya (MBA 96), director de Tecnologia de la Informació del FC Barcelona; i Keegan Pierce (MBA 11), director gerent de LaLiga per al Regne Unit i Irlanda, hi van debatre sobre la dinàmica actual de transformació del sector amb Paula Fernández-Ochoa (inDIGITAL 15), membre de la Junta del Club Sports Business i sòcia de +MoreThanLaw.
Els ponents
Lina Carlos de Vergara, vicepresidenta de Comunicació de DAZN Espanya
“Ha estat la digitalització la que ens ha donat el control per poder triar el que volem veure. I, al mateix temps, tots ens hem convertit en creadors de contingut. Els mateixos esportistes tenen un canal directe de comunicació amb els aficionats. La tecnologia ens ha permès crear experiències immersives connectant els uns amb els altres, i això fa que la manera d'abordar la comunicació i el consum de l'esport hagi canviat”
Joan Moya (MBA 96), director de Tecnologia de la Informació del FC Barcelona
“Hem millorat molt en aquesta indústria, però els valors han de prevaler i les experiències han d'anar en aquesta línia: la sostenibilitat, la diversitat, la inclusió, erradicar la violència… Són valors que ens ajuden a crear una cultura de saber jugar, guanyar i perdre. Barcelona 92 va ser un punt d'inflexió. Es va veure que, si invertíem, els resultats eren millors i vam crear un cercle virtuós”.
Keegan Pierce (MBA 11), director gerent de LaLiga per al Regne Unit i Irlanda
“El contingut està ara centrat en les preferències de l'usuari, més enllà de la transmissió lineal dels continguts. La fragmentació de les audiències fa que l'esport en directe tingui un paper rellevant perquè pot unir audiències de masses. És un repte i una responsabilitat per al sector”.
Pots veure la sessió al Content Hub.
Entrevistem Pepe Cano (EMBA 19), president del Club Sports Business, sobre les tendències que venen
-L'esport és una peça clau de l'economia amb una forta influència en altres sectors. Està prou reconegut el seu paper econòmic i social? Quins són els reptes?
El negoci de l'esport té una presència molt significativa en el teixit empresarial i al PIB nacional. Tanmateix, el seu impacte en l'economia no es redueix a això, ja que influeix en altres sectors com la salut, l'educació o el turisme.
L'esport ens permet construir una societat més sana i ens regala una oportunitat única per estar més units a través dels seus valors. No obstant això, malgrat l'inqüestionable valor que l'exercici físic i l'esport aporten a la nostra societat en aspectes molt diversos, encara tenim molt camí per recórrer. De fet, Espanya assumeix cada any pèrdues de més de 6.900 milions d'euros per inactivitat física i, segons alguns estudis, organismes i empreses del nostre país afronten anualment importants despeses a conseqüència de l'absentisme laboral derivat d'aquesta causa.
Al meu entendre, tenim diferents desafiaments que assumir i hem d'abordar-los des de tres perspectives principals: l'educació, la salut i l'economia. Hem d'atorgar a l'exercici físic i a l'esport el paper que mereixen en l'àmbit educatiu i transmetre a la nostra població, des dels més petits fins als més grans, la importància de portar una vida equilibrada amb exercici físic i aprendre dels seus valors per convertir-los en pilars culturals de la nostra societat. A nivell de salut, tenim per davant un repte molt ambiciós basat en el desenvolupament d'un model que integri l'exercici físic en la medicina preventiva, en la medicina clínica i en la medicina terapèutica —i que ho faci integrant adequadament els diferents professionals que han d'atendre aquestes necessitats—. Finalment i no menys important, el nostre govern i les nostres administracions han d'implementar polítiques econòmiques i fiscals que afavoreixin les empreses que aporten, a través de l'exercici físic i l'esport, un valor incalculable a la societat, per garantir que els seus models de negoci siguin sostenibles sense afectar la qualitat de servei que mereix el seu propòsit i l'estabilitat laboral dels seus treballadors.
-Quins elements disruptors estan ocasionant un canvi en el negoci esportiu?
En els darrers anys, hem vist com agents diferents han irromput a les nostres vides modificant els nostres patrons de conducta i, en conseqüència, la manera que tenim de consumir; i això també ha afectat considerablement el negoci esportiu. L'ús de telèfons intel·ligents a través dels quals tenim accés immediat a gairebé tot, la utilització simultània de dispositius tecnològics diferents o els agents de veu amb els quals moltes persones conviuen en el seu dia a dia han influït en la fragmentació de la nostra atenció i ens porten a una activitat "multitasca" gairebé constant. Tot això ha determinat l'aparició d'alternatives de consum electrònic que encaixen millor en una societat els hàbits de la qual són diferents.
"La intel·ligència artificial, el big data, l'analítica avançada, la realitat virtual i la tecnologia robòtica són algunes de les tendències que influiran considerablement en el futur d'aquest negoci. D'igual manera, conviuran amb models tradicionals que faran de la cosa més senzilla una experiència inigualable"
A l'esport podem observar la tecnologia wearable, que ens permet rastrejar la nostra activitat física i rendiment en una plataforma social; la transmissió digital i l'streaming, que ens ofereixen gaudir d'esdeveniments en directe en comunitats amb les quals podem interactuar; la realitat virtual i la realitat augmentada, que ens ajuden a pal·liar els efectes de la fragmentació de la nostra atenció regalant-nos experiències immersives entretingudes i divertides; els e-sports, que ens donen la possibilitat de convertir-nos en aquest futbolista que haguéssim volgut ser; o les xarxes socials, que ofereixen crear i consumir contingut.
-Com definiries l'actual demanda de les audiències?
Les audiències d'avui persegueixen, al meu parer, experiències que proporcionin estímuls diferents als habituals, que s'alineïn amb els valors que encaixen en la seva manera d'entendre la societat i que utilitzin els canals amb els quals se senten còmodes.
-Com estan vivint les empreses de la indústria aquesta dinàmica de transformació?
Les empreses i organismes principals de l'esport s'enfronten a un desafiament important per adaptar els seus models a les necessitats que han sorgit en els darrers anys. L'aparició de nous players que han aconseguit introduir-se en l'ecosistema i la sortida d'uns altres ajuden a entendre la importància d'adaptar-se a aquest nou paradigma i a enfocar les seves anàlisis i propostes de valor a noves tendències i innovadors models de negoci.
-Quines tendències venen?
Crec que la intel·ligència artificial, el big data, l'analítica avançada, la realitat virtual i la tecnologia robòtica són algunes de les tendències que influiran considerablement en el futur d'aquest negoci. De la mateixa manera, considero que conviuran amb models tradicionals que faran de la cosa més senzilla una experiència inigualable.