La Llei de Moore és una de les lleis més importants en la història de la tecnologia digital. Aquesta llei, formulada el 1965 pel científic i empresari Gordon Moore, va predir que el nombre de transistors en un microxip es duplicaria cada dos anys aproximadament. “Estem arribant al mur de Moore i podem dir que la llei s'ha complert durant 75 anys. Això significa que en uns 10 anys podríem tenir un Marenostrum a les nostres butxaques”, va començar explicant Xavier Ferràs en relació amb el supercomputador més emblemàtic i potent d'Espanya: “Alguns ho ignoraran, però d'altres recolliran els avantatges de les tecnologies emergents i exploraran com canvia el món”, va assegurar. Una revolució digital que obre la porta a reimaginar el futur i que suposa una oportunitat increïble.
Per al professor Ferràs, el que permet aquest salt de nivell en la revolució digital és el que els experts anomenen “caixa negra” de la IA, que permet generar habilitats i oferir respostes de manera inesperada. I és que aquestes xarxes neuronals artificials aprenen de l'experiència sense que hi hagi un codi digital que les programi.
Ilya Sutskever, Open AI Chief Scientist, va dir que "la IA es compon de cervells digitals corrent en supercomputadors", i la veritat és que ChatGPT té 175.00 milions de nodes: és un cervell digital que captura coneixement expert i genera intuïció pròpia amb una resposta que no és determinística. “La conclusió és que té espurnes d'intel·ligència artificial general (alguna cosa així com espurnes d'intel·ligència humana)”, va dir Ferràs.
El que permet aquest salt de nivell en la revolució digital és el que els experts anomenen “caixa negra” de la IA, que permet generar habilitats i oferir respostes de manera inesperada
La IA de Google AlphaGo va aconseguir el 2016 derrotar el millor jugador del món de Go, un joc mil·lenari que es va originar a la Xina, Lee Se-Dol, demostrant una nova perspectiva de la realitat: “Vam veure que la IA estava innovant de manera oberta, amb una estratègia guanyadora disruptiva, creativa i bella”, va comentar Ferràs donant a entendre tot el seu potencial per iniciar una veritable revolució científica: “A partir de llavors, són nombrosos els assoliments científics aconseguits. Tenim davant un horitzó en el qual la IA anticiparà solucions per a malalties, el canvi climàtic, noves lleis físiques, solucions a problemes matemàtics sense resoldre…, tot propulsant la recerca”.
Sobre les implicacions en el futur del mercat laboral, Ferràs va recordar la cita de Erik Brynjolfsson i Andrew Mcaffe del MIT: “La IA no substituirà als directius. Però aquells que no utilitzin la IA seran substituïts pels que sí que la utilitzin”, i va destacar el principi de responsabilitat: “Tu pots tenir un equip i aquest treballarà de manera autònoma, però la responsabilitat serà teva. És a dir, algú ha de respondre per les decisions i aquest algú en l'horitzó que ens podem imaginar sempre serà un humà. La responsabilitat serà l'última reserva del management humà”.
Però aquesta revolució comporta implicacions geopolítiques, perquè qui controli la tecnologia disruptiva controlarà el món. Ferràs és de l'opinió que la globalització ha acabat, i ja hi ha hagut elements que així ho assenyalen, com la irrupció de la tecnologia 5G de mans de la Xina als Estats Units i el posterior veto de Trump a Huawei, que va dividir el món en dues esferes. “La pandèmia va posar en evidència que no som autònoms, i l'últim cop ha estat la guerra d'Ucraïna”, va explicar el professor.
Tot això s'ha traduït en inversions massives en R+D per internalitzar la tecnologia als estats. La inversió mitjana en R+D sobre PIB al món s'ha disparat i aconsegueix el 2,71% (Espanya està en el 1,44%). Això significa que les grans economies estan invertint quantitats històriques en R+D, i tot això impulsa un potent corrent de canvi tecnològic. Així, el món es divideix entre els països que generen tecnologia i els països que la consumeixen. “Europa intenta recuperar el temps perdut. Es tracta d'atreure talent tecnològic. Per sort, compta amb 7 economies entre les 10 primeres en innovació. El model europeu és dels millors del món, però a petita escala. I és el moment de reaccionar i aprofitar l'era daurada per a la innovació que vindrà”, va concloure.
Les grans economies estan invertint quantitats històriques en R+D, i tot això impulsa un potent corrent de canvi tecnològic. El món es divideix entre els països que generen tecnologia i els països que la consumeixen
En resposta a les preguntes del públic sobre com introduir la IA a les empreses, el professor va explicar que el management serà indissociable de la tecnologia: “Un directiu ha d'entendre els fonaments de la tecnologia per entendre el seu negoci”. Els directius hauran de garantir la formació i el desenvolupament a nivell organitzatiu per poder aprofitar els avantatges competitius que crea la IA; i preparar una empresa i el seu personal no és una cosa que es pugui fer d'un dia per l'altre. Les estratègies de dades estaran a l'avantguarda de les operacions i la presa de decisions, amb perspectives i prediccions immensament millorades. No obstant això, ara com ara, no existeix encara un estàndard d'IA per a un ús generalitzat, per la qual cosa el professor va recomanar urgència en la formació, però no tenir pressa en les decisions. En aquest sentit, va destacar el Bachelor of Business Administration & Bachelor in Artificial Intelligence for Business d'Esade, com a formació pionera en aquest camp.
Pots veure la sessió completa al Content Hub
