Els participants, entre els quals es trobaven CEOs, consellers i experts en sostenibilitat, van coincidir que la sostenibilitat s'ha convertit en un factor determinant per a l'èxit empresarial a llarg termini. Ja no és una opció, sinó una necessitat imperativa impulsada per la creixent regulació, les demandes dels consumidors i la consciència social.
Millán Berzosa (Consellers 23), vocal JD Club Consellers, comparteix la crònica d'aquesta jornada.
La primera taula rodona de la trobada va analitzar un sector clau: la cadena alimentària. José Luis Cabañero, fundador i CEO d'Eatable Adventures, va destacar la urgència d'integrar la sostenibilitat en els models de negoci i va subratllar el vincle entre sostenibilitat i rendibilitat a llarg termini: “La sostenibilitat és una eina de gestió de risc, d'increment de valor corporatiu que ens ha d'ajudar en la resiliència futura de la companyia i ha d'estar en l'agenda del consell de manera recurrent”, va comentar. A més, va introduir el concepte de "resiliència climàtica" i va ressaltar com la sostenibilitat incrementa el valor empresarial, tot emprant frameworks reconeguts.
Per part seva, Manuel López Donaire, president de Delaviuda, va emfatitzar la importància d'una governança sòlida per impulsar la sostenibilitat: "Tots els membres del consell han d'estar ben formats en governança i equilibrar la complementarietat en la matriu de competències perquè el consell sigui sostenible”, va dir. També va compartir la seva aproximació innovadora de tenir consellers dominicals "en procés de formació", la seva experiència personal i el seu pas al capdavant per ser president de Delaviuda, tot emfatitzant la necessitat de formació en governança per a consellers. Va subratllar que la internacionalització pot afavorir la sostenibilitat i va destacar la importància del compromís des de l'alta direcció. Una visió d'empresa familiar on hi ha interès genuí pels millors estàndards d'exigència.
María Quintín Clemente, directora del Club Carrefour, va parlar sobre la rellevància de comptar amb indicadors tangibles de sostenibilitat i dels diferents blocs que Carrefour gestiona: clima, social, comunitat… o clients com un bloc independent, com a comunitat concreta destacada. També va subratllar la necessitat de perfils representatius de la societat als consells i la importància del compromís.
Va haver-hi un cert consens en què el client busca qualitat a bon preu a curt termini, encara que s'espera que la sostenibilitat guanyi pes en les decisions. María Quintín va destacar que els menors de 30 i els més grans de 65 són els més convençuts en temes de sostenibilitat. “La sostenibilitat va aparèixer com a criteri de compra la primera vegada l'any passat. De manera que el client sí que la valora, encara que no vol pagar més per ella”, va explicar.
En la recapitulació final, vam voler ressaltar la importància de tocar de peus a terra des del consell i reconèixer el paper cada vegada més rellevant que el consumidor atorga a aquestes qüestions. I que crear índexs de RSC lligats a incentius ajuda, i convertir objectius en mètriques financeres quantificables també. La taula va comptar amb Antonio López-Esparza (Consellers 24) com a moderador.
Seguidament, Rita Estévez (Consellers 17/ESG Consellers 23) va analitzar al costat de Pablo Bascones, soci-responsable de Sustainability and Climate Change a PwC, i Marta Margarit, presidenta del consell d'Enagás Renovable, les noves exigències del marc regulador en sostenibilitat, inclosa la CSRD (Corporate Sustainability Reporting Directive), que tant ens ha ocupat en debats en els darrers mesos i que és en realitat una normativa de gestió més enllà de l'“aparença” (terminologia PwC) o “disfressa” (terminologia KPMG) de norma de reporting. Una norma que ja arriba i, de fet, les grans empreses ja estan reportant aquest any pròxim la part d'enguany conforme a la normativa.
Pablo Bascones va subratllar que la CSRD implica més que report; és gestió i deguda diligència en un context en el qual ens aboquem a un món d'excepcions, i va afirmar que "el propòsit d'aquesta normativa és que es transformin les organitzacions, que canviem la manera de reflexionar". La CSRD implicarà costos perquè apel·la a molts departaments de l'organització i costos d'auditoria també rellevants, però és important vincular les mètriques amb el retorn financer: “Per exemple, quan parlem d'economia circular parlem de l'estalvi en la gestió de residus, quan parlem de la reducció de l'absentisme traslladem-ho a l'increment de la productivitat…”, va explicar Pablo Bascones. Perquè, a més de complir les directrius, mantenir els principis d'ètica i la cultura de l'organització és encara més important.
La perspectiva de Marta Margarit va ressaltar la importància d'integrar la sostenibilitat en tots els nivells de l'organització: “Que la sostenibilitat estigui immersa en la cultura de l'organització no vol dir que estigui incorporada a l'agenda del consell”, va recordar. Atesa la seva experiència a Enagás Renovable però també COSBAR, va destacar l'obligació, des del 2026, que tindran les empreses no llistades respecte a la directiva, i és que la CSRD aplica a tots. Però va destacar les oportunitats que es presenten, com la satisfacció d'empleats o la retenció del talent. “El Consell és responsable que les coses es facin bé, i avui, 'bé' és que es faci de manera sostenible”, va dir. També va reclamar que al consell cal portar reptes, podent tenir matrius de riscos amb mitigació inclosa als contractes.
Rita Estévez va destacar que per complir amb la normativa fan falta recursos, humans i d'inversió. “La CSRD recau en el consell com a últim responsable de la companyia”, va comentar.
En tercer lloc, Carlos Sáez Gallego (Consellers 22), country head de Georgeson, va conduir la conversa sobre el sector turisme i de transports de la mà d'Eva Ballesté (Consellers 19), presidenta del consell assessor de la SEI-UAM i exconsellera d'AENA, ADIF i Puertos del Estado, i Montserrat Trapé, consellera independent de Meliá Hotels International.
Eva Ballesté va emfatitzar la necessitat d'un enfocament estratègic cap a la sostenibilitat: "No tenir en compte la sostenibilitat és obviar riscos operatius que afecten el marge brut de la companyia". També va destacar que ja no n'hi ha prou amb explicar el que es fa, sinó com es fa. Va subratllar reptes sectorials com l'electrificació i la necessitat de produir més amb menys, i va secundar-se en noves tecnologies com la realitat virtual per als prototips. També va cridar cap a una major col·laboració público-privada amb la universitat.
Per la seva part, Montserrat Trapé va destacar el paper de l'ADN empresarial en la implementació de pràctiques sostenibles: "L'ADN familiar no està renyit amb la sostenibilitat", va dir. Així mateix, va ressaltar la importància que el consell vegi formes de millora contínua i el rol de la Comissió de Nomenaments i Retribucions en la retenció de talent. També va parlar de l'estratègia "Travel for Good", tot connectant la sostenibilitat amb transparència i valor positiu en la comunitat.
Finalment, Mario Lara, director de l'Esade Center for Corporate Governance, va entrevistar Rosa García Piñeiro, consellera independent. Aquest bloc final es va centrar en els reptes de sostenibilitat que enfronten les empreses, des de recursos humans fins a seguretat alimentària, i com integrar la sostenibilitat en l'estratègia i les operacions del negoci. Rosa G. Piñeiro va subratllar la importància de portar la sostenibilitat a l'agenda dels consells, amb coneixement de negoci i el desenvolupament de partenariats, necessaris per a la innovació i el valor a llarg termini: "Planificar la sostenibilitat a 10 o 20 anys vista és fonamental per a les inversions. Però la clau per gestionar la sostenibilitat és conèixer el negoci”, va dir.
Tal com va concloure Mario Lara per tancar l'acte: “En l'ESG, sense la G no hi ha ni E ni S: Governance for Good”.
