Esade Alumni va celebrar el seu tradicional Programa de Continuïtat “Perspectives econòmiques i financeres 2026", a càrrec del professor F. Xavier Mena

Esade Alumni va celebrar el seu tradicional Programa de Continuïtat, en col·laboració amb el Club Finances Esade Alumni, titulat “Perspectives econòmiques i financeres 2026: per què els Estats Units és (i continuarà sent) el líder del món?”, a càrrec de F. Xavier Mena, catedràtic d'Economia d'Esade-Universitat Ramon Llull i professor ordinari del Departament d'Economia, Finances i Comptabilitat d'Esade Business & Law School.
La sessió “Perspectives econòmiques i financeres” d'aquest curs 2025-2026 es va dividir en dues parts. En la primera, el professor es va dedicar a analitzar els motius històrics i institucionals que van convertir els Estats Units en el líder polític, econòmic, financer, tecnològic i militar del món. L'anàlisi va incloure també una prospectiva sobre els escenaris futurs del lideratge estatunidenc.
Les arrels del líder

Mena va iniciar l'anàlisi amb una mirada al retrovisor històric. El lideratge estatunidenc no és fruit de l'atzar, sinó d'un disseny institucional que es remunta a la Constitució del 1789 i els seus checks and balances. "Al seu ADN tenen comprar o conquerir territoris", va recordar Mena, que va explicar com van passar de les colònies originals als 50 estats actuals.
El professor va destacar el paper dels immigrants que van liderar la revolució industrial amb invents que van canviar el món (des del codi morse fins al revòlver) i la consolidació dels grans trusts de figures com Rockefeller, Carnegie o Bell. Però va ser després de la Segona Guerra Mundial quan els EUA "van girar el mitjó" i van construir un sistema a la seva mida, amb el dòlar com a divisa global. Després de la guerra, es va acordar que totes les divises del món tindrien un tipus de canvi fix respecte al dòlar, i el dòlar seria l'única moneda convertible en or per als bancs centrals estrangers. El preu es va fixar en 35 dòlars per unça d'or. "Un privilegi exorbitant", va sentenciar Mena, que va convertir la seva moneda en el valor refugi per excel·lència.
Malgrat els reptes històrics —com la crisi del petroli als 70 o la fi del patró or del dòlar amb el president Nixon—, els EUA han sabut reinventar-se. Avui, gràcies al fracking, és el primer productor de petroli del món i aposta per l'energia nuclear de nova generació (SMRs). A més, l'operació Veneçuela li obre les portes al petroli de la Faixa de l'Orinoco i Maracaibo, la qual cosa permetria a la indústria estatunidenca assegurar el seu subministrament a llarg termini.
Pel que fa a l'agenda actual, el professor Mena va posar el focus en diversos punts estratègics: Groenlàndia és un territori clau pels seus minerals crítics. "Els EUA fomentaran la independència de Groenlàndia", va predir el professor, que va suggerir un model similar al de Micronèsia: un país sobirà la defensa i els recursos del qual queden sota l'ala de Washington.
Mena va advertir sobre l'ascens d'una elit tecnològica que "no creu en la democràcia ni en la Reserva Federal" i que aposta per monopolis empresarials. Un futur que, de la mà de perfils com JD Vance, podria transformar la política estatunidenca.
Perspectives 2026: un món bipolar i desglobalitzat

Durant la segona part, es va analitzar la conjuntura econòmica de tancament de l'exercici 2025 i les previsions per a l'exercici 2026, amb els nuvolots sobre l'economia americana, el ressorgir de l'economia alemanya i els riscos d'aterratge brusc de l'economia espanyola.
“Els indicadors d'incerteses estan disparats”, va comentar el professor en referència a l'últim informe del Fòrum de Davos, que assenyala molts riscos per al 2026. “És difícil fer prediccions sobre l'economia amb Trump a la Casa Blanca”, va comentar. Perquè als Estats Units sota Trump, la incertesa és la norma. "Si Trump influeix en els tipus d'interès, es qüestionarà el paper del dòlar a nivell mundial", va advertir Mena, per a qui abaixar impostos per compensar amb aranzels és una estratègia que no funcionarà i augmentarà el deute del país nord-americà. El professor va considerar que el lideratge dels EUA avui no perilla per falta de defensa o tecnologia, sinó per la possibilitat que les seves pròpies institucions financeres (com la Reserva Federal i el dòlar) perdin la credibilitat davant el món.
El diagnòstic és clar: el multilateralisme ha mort. Anem cap a un món bipolar amb dos estàndards tecnològics i de defensa: els EUA enfront de la Xina. Encara que és el gran rival, F. Xavier Mena va assenyalar que "els xinesos a curt termini ho tenen malament" a causa dels seus desequilibris interns i la caiguda d'exportacions. “Amb la Xina hi haurà negociacions comercials en les quals s'exigirà reciprocitat, igual que ha fet amb Europa. I vol que l'estalvi dels xinesos es posi a la disposició de Wall Street. Em temo que, si hi ha una pedra en el camí, cedeixi en la protecció de Taiwan”, va explicar.
Pel que fa al Vell Continent, va comentar que ha d'enfrontar-se al dilema de la defensa. "Preparem-nos per a l'ajust fiscal; els plats trencats els pagaran agricultors i ramaders per desviar despesa a defensa". Sobre Espanya, Mena va celebrar el bon moment del turisme i la borsa, però va posar una nota d'alerta: "Hi ha un drama social amb l'accés a l'habitatge i un dèficit estructural en les pensions".
El professor F. Xavier Mena va tancar la sessió amb un advertiment: "L'any 2026 serà encara un laberint". En aquest escenari de desglobalització i tensions inflacionistes, els Estats Units mantenen la seva hegemonia gràcies a una combinació imbatible: la seva política industrial, empreses poderoses, Wall Street i una dissuasió militar sense comparació.
Pots veure el vídeo complet de la sessió aquí
