L'impacte de la tecnologia, que ha transformat en profunditat el sector financer en el segle XXI, continua generant nous models de negoci, consolidant els entrants i provocant transformacions radicals en els actors més tradicionals. Durant l'última dècada, les monedes digitals han canviat la nostra concepció dels diners i tecnologies com la intel·ligència artificial, el blockchain o la tokenització actuen com a disruptors dels mercats financers.
Davant d'aquest escenari, Eloi Noya va començar la nova sessió del Programa de Continuïtat explicant els inicis del fintech fa uns 15 anys amb una primera onada, entre el 2005 i el 2018, en la qual Paypal va ser la primera fintech. “En aquests anys sorgeixen startups amb recursos limitats que no van poder desafiar íntegrament als bancs tradicionals, però sí que podien enfocar-se en un sol producte o servei, de manera que desafiaven el sector bancari, cadascuna amb la seva proposta. En aquesta onada, les fintech van liderar la direcció, forma i ritme de la innovació en cadascuna de les verticals i van canviar les expectatives dels clients. Però es va sobreestimar el seu desig a abandonar la banca tradicional i no van aconseguir crear noves infraestructures de serveis financers”.
En una segona onada, vam viure una etapa de col·laboració entre bancs i fintechs perquè aquestes aportaven agilitat, innovació, reducció de costos, més experiència de client, nous productes…, encara que els faltava la confiança, el capital, les economies d'escala, la infraestructura o la gestió de riscos dels bancs. En l'actualitat, les verticals que canviaran més per al 2030 i atrauran una major inversió són la banca oberta, els pagaments, el món cripto i la banca minorista, segons Noya.
En el mitjà termini, les tecnologies que més s'utilitzaran seran machine learning, IoT i els processos robòtics automàtics. Per exemple, la IA és present en tota la cadena de valor d'una entitat financera: totes les tecnologies de veu, la biometria, la personalització, l'assessorament financer i la concessió de crèdits utilitzen IA.
“En un futur qualsevol empresa podrà tenir aquesta capa de fintech incorporada, la qual cosa planteja uns reptes enormes per als bancs tradicionals”
I el nou paradigma són les denominades superapps. A Àsia ja són una realitat i reuneixen en un sol lloc tot el que l'usuari necessita. Els serveis financers són una de les seves puntes de llança, a partir de la qual ofereixen xarxes socials, repartiment de menjar a domicili o reserva de transport. “Els pioners de les superapps estan a la Xina amb Alipay i WeChat, que suposen una hibridació entre l'activitat diària i l'activitat financera. Aquí a Europa no tenim aquestes superapps, però tenim exemples com el neobanc Revolut, que ofereix productes i serveis financers al costat d'uns altres de la nostra vida quotidiana. També Amazon compta amb serveis financers, però no sembla que s'hagi de convertir en un banc perquè busca sectors amb més rendibilitat”, va explicar Noya.
En un futur, qualsevol empresa podrà tenir aquesta capa de fintech incorporada, la qual cosa planteja uns reptes enormes per als bancs tradicionals perquè el banc probablement no serà un lloc al qual anirem, sinó alguna cosa que farem des d'empreses no financeres, segons el professor.
Així, les finances integrades (embedded finance) seran una tendència. Les finances integrades permeten a les empreses no financeres integrar els serveis financers directament en els seus productes i serveis. D'aquesta manera, s'obre una gran varietat de possibilitats per a les empreses. “Podem parlar de pagaments integrats, però també podríem parlar de préstecs o assegurances integrades que es poden oferir dins d'una mateixa aplicació, sense haver d'anar a la web del banc per fer la transacció. Això suposa un gran creixement d'ingressos i implica més retenció i fidelització de clients i l'obtenció de dades. Anem cap a un paradigma que es podria resumir, en paraules d'Angela Strange, general partner d'Andreessen Horowitz, com el fintech as a service: “Totes les empreses acabaran sent empreses fintech”, va dir Noya.
Un altre àmbit de disrupció són les finances descentralitzades (DeFi): un ecosistema financer construït sobre la tecnologia blockchain. La seva principal característica radica en el fet que són els mateixos usuaris els que intercanvien (ofereixen i demanen) actius i serveis financers directament entre ells, sense intermediaris. El blockchain també permet la tokenització d'actius amb menys costos de transacció i sense intermediaris. Per a Noya, podrem tokenitzar tot el que puguem imaginar, i és un mercat gegantí que permetrà molts models de negoci.
D'altra banda, el moneder digital de la Unió Europea ja està en proves. Això implica que en una mateixa aplicació els ciutadans tindrem accés a tots els documents oficials com el DNI o el permís de conduir i permetrà desar contrasenyes o realitzar pagaments oficials com ara impostos o multes. A més, una part dels bitllets físics es convertiran en euros digitals.
“Al costat d'aquesta iniciativa, el bitcoin, que intenta desafiar la moneda d'ús legal, no serà moneda de pagament, però sí que serà una part de les nostres inversions perquè preservarà el seu valor en el futur, mentre per als micropagaments podrem utilitzar criptomonedes més estables”, segons el professor.
“El fintech ha suposat un gran avanç en la inclusió financera perquè ha permès que milions de persones en el món hagin tingut accés a serveis bancaris”
Finalment, Noya va voler destacar que el fintech ha suposat un gran avanç en la inclusió financera perquè ha permès que milions de persones en el món hagin tingut accés a serveis bancaris en disposar d'un telèfon mòbil, cosa que ha facilitat el seu progrés econòmic.
