El sector de les radiocomunicacions mòbils experimenta una transformació digital que posa en relleu la importància de la connectivitat en la gestió de situacions d'emergència.
Com a usuaris de telefonia mòbil, podem permetre'ns, en algunes ocasions, un breu tall en el senyal o una cobertura insuficient. Podem esperar uns segons, tornar a fer la trucada o desplaçar-nos a la recerca d'una millor cobertura. Però què passa si no tenim aquests segons o minuts “extra”? Això els passa als grups professionals que gestionen les emergències: bombers, policies, sanitaris i guàrdies forestals. Cap d’ells disposa de temps extra en situacions crítiques. La necessitat de comunicar-se de manera immediata és vital.
"Per posar un exemple, quan una ambulància atén un accident, les comunicacions i la coordinació entre els diferents actors, així com la rapidesa d'acció, són essencials per salvar vides. Per un altre tipus d'usuaris, com els bombers, el que està en risc és la seva vida en l'exercici de les seves funcions, siguin on siguin", explica Marta Rubí, directora comercial d'administracions públiques de Cellnex a Espanya.
Quin és el secret perquè, en circumstàncies tan adverses com un incendi, un terratrèmol o un accident de trànsit, les comunicacions funcionin perfectament? La resposta és senzilla: els cossos de seguretat i emergència compten amb xarxes robustes i dedicades, dissenyades especialment perquè el senyal no falli mai.
Dues paraules defineixen clarament aquest tipus de xarxes: seguretat i robustesa. Totes dues recullen les funcionalitats necessàries i garanteixen la comunicació als cossos d'emergència.
La seguretat de les comunicacions en aquestes xarxes es tradueix en sistemes de xifratge que eviten l'accés de persones no autoritzades i permeten la creació de grups tancats d’usuaris que agilitzen les operacions.
La tecnologia actual facilita la localització dels vehicles de les flotes que participen en els operatius, així com el registre de la seva posició i els missatges de veu i dades, amb l'objectiu d'assegurar la seguretat, optimitzar procediments i estudiar a posteriori les circumstàncies de l'operatiu en qüestió.
La robustesa fa referència al fet que aquestes xarxes estan dissenyades sobre una sòlida base d'infraestructures que garanteixen la transmissió d'instruccions sense talls ni interrupcions, fins i tot en escenaris adversos, en què fallaria la connectivitat de les xarxes comercials. “Nevades, tempestats de vent i neu, terratrèmols, incendis, situacions amb aglomeracions de gent —per exemple, manifestacions— són en aquestes situacions crítiques on aquestes xarxes han de funcionar i prestar servei”, comenta Rubí. “A Cellnex fa més de 25 anys que treballem en el disseny i el desplegament d'aquestes xarxes. Actualment, oferim servei a més de 80.000 usuaris a Espanya, per exemple, a cossos de seguretat i emergències de diferents comunitats autònomes (Catalunya, Comunitat Valenciana, Navarra, Andalusia, Madrid, Regió de Múrcia, Illes Balears, etc.), a salvament marítim, a cossos de seguretat local, a metres i ferrocarrils…”.
Tecnologia en contínua evolució
El sector de les radiocomunicacions mòbils experimenta una transformació digital que posa en relleu la importància de la connectivitat en la gestió de situacions d'emergència.
Funcionalitats com la capacitat i la velocitat de transmissió de dades o d’imatge formen part de l’evolució contínua d’aquesta tecnologia.
La banda ampla és un aliat de la seguretat, ja que, en situacions d'emergència, la capacitat de transmetre i rebre imatges de qualitat pot marcar la diferència i permetre obtenir informació imprescindible per complementar la que facilita la veu. L'evolució de les xarxes de radiocomunicacions de seguretat i emergència permetrà l'ús d'aplicacions de vídeo que agilitzin la resposta dels operatius.
En aquesta equació trobem també un tipus de cobertura específica, que acompanyarà els cossos de seguretat i emergència allà on sigui necessari, fent un ús eficaç i eficient de l'espectre, sense interrupcions ni “zones d'ombra”. Podrem parlar d'una cobertura “mòbil” allà on calgui, en condicions extremes i en espais interiors (subterranis, aparcaments) o exteriors (zones remotes).
El desenvolupament tecnològic no s'atura, de manera que la realitat augmentada, les xarxes d'Internet de les Coses o la utilització de drons ja han començat a integrar-se amb les xarxes de comunicació dels cossos de seguretat i emergència, cosa que contribueix a construir un món més segur per a tothom.