Amb el lema “Leading for Good” es va celebrar, el passat 22 de novembre, la Jornada Anual d'Esade Alumni Madrid a la Galería de las Colecciones Reales, acabada d'inaugurar
Amb el lema “Leading for Good” es va celebrar, el passat 22 de novembre, la Jornada Anual Esade Alumni Madrid en la recentment inaugurada Galería de las Colecciones Reales. Un moment únic per la trobada dels antics alumnes d'Esade, per compartir experiències i buscar noves connexions. Com a convidat d'excepció, hi va acudir Josu Jon Imaz, conseller delegat de Repsol, que va explicar la seva experiència personal com a primer executiu d'una gran companyia multienergética en un moment de transformació amb propòsit.
La trobada començava amb una visita als fons de la Galeria de les Col·leccions Reials; un recorregut per les sales d´aquest museu que exposa obres d´art i cultura del nostre patrimoni nacional en un edifici excepcional. Tresors artístics de mestres com El Greco, Caravaggio, Velazquez, Goya….van fer les delícies dels visitants com a avantsala de la reunió a l'auditori.
A l'inicio de l'acte,la benvinguda als assistents va ser a càrrec de Patricia Valentí (MBA 02/Promociona 17), directora d'Esade Alumni, que va agrair la seva presència als antics alumnes, que van omplir per complet l'auditori de la Galería de las Colecciones Reales, i el patrocini de la jornada a Caixabank. “Hem anomenat aquesta jornada ‘Leading for Good’, perquè ens ajuda a reforçar i compartir la missió d'Esade Alumni: cadascú de nosaltres podem contribuir a millorar el món amb petites accions”, va destacar Patricia Valentí respecte del lema escollit.
Per la seva part, el director general d'Esade, Xavier Mendoza (Lic&MBA 75), també va fer referència durant la seva intervenció al títol de la jornada, per deixar constància de l'oportunitat que tenen els antics alumnes per ser els millors embaixadors d'Esade. Va presentar les línies del pla estratègic per als propers quatre anys i va aprofitar per fer una breu trajectòria de l'escola per centrar-se en el futur. “Des d'Esade, volem estar al costat de les organitzacions que, a més de perseguir dotar l'empresa de fiabilitat econòmica i sostenibilitat al llarg termini, busquen de manera deliberada un impacte positiu en la societat. Volem formar i acompanyar els professionals i líders del futur que estan compromesos amb la transformació amb propòsit de les seves organitzacions”. I, per fer-ho, l'aposta és la innovació en l'oferta educativa, la investigació, la formació en valors i el compromís amb emprenedors.
La presentació del convidat d'honor de la jornada va quedar en mans del professor Ángel Sanz (PhD 02), director d'EsadeGeo, que va destacar de Josu Jon Imaz la seva capacitat per liderar una gran companyia com Repsol en una temporada agitada i amb esdeveniments com crisis financeres, canvis geopolítics, una onada reguladora ingent, etc. Destacant la trajectòria de Repsol en els darrers anys i la seva transformació en empresa multienergètica, va donar pas a la conferència de Josu Jon Imaz.
Josu Jon Imaz, un exemple de lideratge inspirador
“Quan es parla de lideratge, s'ha de parlar d'un mateix perquè m'ha tocat com a primer directiu viure aquesta transformació amb propòsit, buscant també el bé social”. Així va iniciar la seva intervenció el conseller delegat de Repsol, per després fer un repàs a la seva trajectòria professional de 38 anys, 25 en el sector privat i 13 en el sector públic. “Els lideratges són positius i valen quan les organitzacions n'aprenen, quan el líder desapareix i marxa, però queda reflexat en l'organització. I sempre tinc la impressió que algun reflex va quedar d'aquells 13 anys que vaig estar en la política”, una idea que va destacar Josu Jon del pensador Daniel Innerarity.
Respecte del lideratge, un altre dels noms que va mencionar el conseller delegat de Repsol va ser Chris Lowney i la seva obra El liderazgo al estilo de los jesuitas, d'on va destacar les quatre característiques del lideratge: l'heroisme, que té a veure amb posar les organitzacions per davant; l'ingeni, que el tradueix per la creativitat; l'amor; i l'autoconeixement, saber quines són les fortaleses i les febleses de la organització.
El 2008, Repsol el va cridar per liderar el projecte de Petronor en un moment crític pel context tan complex. Després va passar a ser director de Refinament de la companyia, on es va escometre una gran inversió en la refineria de Cartagena. Va seguir escalant fins ser director general d'Industrial, on va haver de bregar amb una crisi en el sector químic; i el 2014 va ser anomenat conseller delegat de Repsol, on li va tocar viure l'expropiació d'YPF a Argentina i lluitar fins aconseguir un acord per una compensació econòmica; així com diverses crisis i preus molt baixos del barril de petroli, motiu pel qual van llançar el pla de resiliència per fer front a unes expectatives del mercat molt complexes i a un pla de retallada de despeses i de desinversions.
A la tardor del 2015, la Cimera de Paris posa un punt d'inici a la descarbonització. “Es sol dir que hi ha un moment per al lideratge. En el meu cas auqell va ser el moment. És allà on s'ha de tenir una visió molt clara per pintar un quadre sobre el futur d'on volem estar. Vam dir que Repsol seria la primera empresa del sector en complir l'Acord de Paris”. A la reducció d'emissions es van unir una reducció del reporting i normativa interna, de les despeses, i una aposta per la digitalització i l'ocupació industrial. Una visió compartida amb la “coalició del nosaltres” que suposava implicar el president, el consell, els empleats i els sindicats, aconseguint una mobilitat enorme “parlant directament amb les persones, apostant per una comunicació directa”.
Una visió compartida amb la “coalició del nosaltres” suposava implicar el president, el consell, els accionistes, els empleats i els sindicats
Cap a la transformació
En aquest punt, quan la companyia ja havia iniciat un procés cap a la transformació, amb una aposta ambiciosa per ser una companyia d'emissions NetZero al 2050, va arribar la pandèmia per COVID-19. “Una pandèmia molt dura per a les persones i per a les empreses, i per a nosaltres com a companyia que es dedica a la mobilitat va ser molt dura també. Crec que necessitem més proximitat i suport al món empresarial, perquè és el que genera inversió, aposta per la indústria, genera innovació i tecnologia, crea oportunitats per als joves, suposa un model de competitivitat del pais”.
Josu Jon Imaz va insistir que aquella inversió del futur és compartida per tota la companyia i l'ha portada a avançar en la descarbonització, en la transformació dels complexos industrials en hubs multienergètics, en combustibles renovables, en l'aposta per la digitalització, invertint en determinats mercats. “Perquè s'ha de seguir invertint dins de polítiques realistes, capaces d'abordar el dilema energètic en la seva triple vessant: la seguretat del subministrament, l'assequibilitat de l'energia i la descarbonització”.
El conseller delegat de Repsol va finalitzar la seva intervenció recordant els ingredients del lideratge: heroisme, amor per la indústria, audàcia que ens porti a la innovació i autoconeixement són els elements que ens permetran enfrontar-nos, no només als reptes de la transició energètica, sinó també per fer un país modern, competitiu i que doni oportunitats a la següent generació.
El punto final a la sessió el va posar Daniel Sánchez (Lic&MBA 92), president d'Esade Alumni, que va destacar l'enorme comunitat global que formen els antics alumnes, de més de 73.000 persones, que comparteixen interessos i inquietuds. Entre els grans objectius de l'associació, va destacar fomentar el networking entre els seus alumni, contribuir al prestigi de l'escola i tenir un impacte positiu en la societat. Aquests dos objectius s'uneixen en la contribució al programa de beques, “que és fonamental per atraure els millors estudiants i fer una escola més justa i diversa”.
Com ja és tradicional, al final de la jornada els assistents van poder compartir un distès còctel al vestíbul d'entrada de la Galeria de les Col·leccions Reials, on va continuar el debat sobre el lideratge amb impacte i la transformació de les organitzacions.