Celebrar el talent dels acabats de graduar i promoure el networking i el coneixement de la comunitat d’Esade Alumni és l’objectiu dels reconeixements als millors treballs finals de màster que organitza cada any Esade Alumni. Per a la preselecció dels treballs, es té en compte la rellevància de la temàtica desenvolupada en el món professional, així com el seu grau d’innovació, i la votació final es du a terme per part de les Juntes dels Clubs Transversals Esade Alumni a través de la Young Commission.
Els premis Tesines se sumen a aquesta filosofia integradora i col·laborativa, a més de donar visibilitat al talent que emana de les aules i inspirar altres estudiants a donar el millor d’ells mateixos i contribuir així a un món millor. Amelie Sophie Binder-Peyre (MSc 21), amb la tesina “Fostering Community Development in DRC’s Rural West”; Nadine Nerz (MSc 21,) amb la tesina “Measuring and Communicating the Social Impact of MICROWD”; i Felix Riebel (MSc 21), amb la tesina “Circular Economy in the Fashion Industry”, son els guanyadors de l'última edició.
- Com sorgeix la idea del treball final de màster i per què vas escollir el tema de l’impacte social de MICROWD?
Vaig escollir participar en el programa SUD (Servei Universitari per al Desenvolupament), en lloc d’escriure un treball final de màster normal, i vaig poder recolzar una empresa social amb un problema al qual enfronta actualment.
En el grau d’International Business, ens van donar l’opció d’especialitzar-nos en mercats emergents, i vaig decidir fer-ho. Després del segon any, vam haver d’enfocar-nos en una regió en particular i vaig decidir escollir Amèrica Llatina, en un moment en què ni sabia parlar espanyol ni havia estat mai a la regió. Des que hi vaig anar per primer cop l’any 2019, va anar creixent la meva profunda admiració per la regió, els seus habitants i les seves cultures.
MICROWD és una fintech social amb seu a Madrid que ofereix microcrèdits. Està dirigida a dones emprenedores d’Amèrica Llatina, principalment de Mèxic, Nicaragua i el Perú. Per tant, l’empresa era perfecta per a mi, ja que em permetia combinar l’especialització de grau amb els estudis del màster en finances. MICROWD és molt conscient de la necessitat d’oferir transparència tant pel que fa als beneficis com pel que fa a l’impacte social que produeix. Per aquesta raó, estaven buscant millorar el seu marc de mesura de l’impacte social.
-Quines conclusions extretes pots compartir amb els exalumnes?
Generalment, és important tenir en compte diverses perspectives, especialment quan es tracta d’un aspecte tan sensible com l’impacte social. MICROWD em va permetre descobrir aquests punts de vista diferents treballant, primerament, a Madrid amb el personal més administratiu i, després, a Campeche, Mèxic, amb el personal in situ. A més, havent parlat amb el personal del Perú i Nicaragua, em vaig adonar també de com és d’important diferenciar entre països. Fins i tot quan vaig entrevistar dones d’àrees rurals i urbanes de Mèxic, vaig poder veure que hi havia diferències significatives pel que fa a com percebien l’impacte dels microcrèdits. L’aprenentatge va ser que ficar tots els clients dins un mateix sac en parlar d’impacte social és un error.
Un altre aprenentatge important va ser que l’impacte no és mai estàtic. Cal preguntar-se regularment si és necessari ajustar el marc a causa de, per exemple, factors macroeconòmics o la incorporació de nous països o regions a la cartera.
També hi ha diferents dimensions d’impacte: resultats o outputs, efectes o outcomes i impacte. Els primers són més fàcils de mesurar, com el nombre de microcrèdits oferts a dones. Els outcomes són més intangibles, i l’impacte són aquests efectes a llarg termini. Els efectes més intangibles s’acostumen a deixar de banda perquè són difícils de mesurar. La missió de MICROWD era promoure un món en què les persones amb menys recursos tinguin les mateixes oportunitats que la resta, i l’empresa definitivament contribueix a aquest objectiu. No obstant això, en parlar amb les “dones extraordinàries”, com anomena l’empresa a les seves clientes, hi havia alguna cosa que semblava més important, tot i ser menys tangible. Era l’energia i optimisme que irradiaven. El crèdit els dona una oportunitat, i amb ella més independència, cosa que finalment els aporta més poder dins la seva família.
"El crèdit els dona una oportunitat, i amb ella més independència, cosa que finalment els aporta més poder dins la seva família"
-Què t’ha aportat la realització del treball?
L’experiència m’ha ensenyat la importància d’escoltar, perquè era bàsicament el que feia gairebé tota l’estona. Va ser també, però, el que em va permetre entendre què pensaven les dones, quins problemes han d’enfrontar i quin tipus d’objectius tenen a llarg termini.
Va ser realment inspirador escoltar com d’orgulloses estaven les dones d’allò que havien aconseguit. Irradiaven poder i voluntat de canviar la seva qualitat de vida i de donar suport a la gent del seu voltant perquè ho fessin també.
-Quines recomanacions tens per als estudiants que estan acabant ara els seus estudis?
Acabar els estudis és molt emocionant, però també fa una mica de por, perquè estàs finalment esdevenint “adult” i la societat espera certes coses de tu. No obstant això, no hauries de fer el que la societat espera de tu sinó el que tu esperes de tu mateix. Defineix les teves prioritats, principis i objectius.
A més, crec que és molt important explorar diferents ambients de feina, és a dir, diferents països i tipus d’empresa. Cal estar obert a qualsevol tipus d’experiència i ser capaç de reflexionar sobre si on ets és on vols estar.
El meu consell principal seria mantenir-se fidel a un mateix en cada passa que es dona. Has de mirar amb il·lusió cap al proper capítol de la teva vida, gaudir del viatge per a conèixer-te millor i mantenir-te sempre optimista amb un somriure!
-Com va sorgir la idea del treball final del màster i per què vas escollir el tema de l'economia circular a la indústria de la moda?
En primer lloc, l'accelerada indústria de la moda m'ha fascinat com cap altra des de fa molt de temps. Després de poder conèixer-ne alguns dels mecanismes des de la perspectiva de les vendes durant les pràctiques, em vaig adonar que hi havia molt de potencial sense explotar pel que fa a models de negoci disruptius i a noves maneres de fer negoci. En segon lloc, sempre m'ha desagradat el fet que la sostenibilitat i l'èxit econòmic a gran escala sovint es presentin i percebin com a mútuament excloents.
Crec que combinar tots dos factors serà l'avantatge més gran que les empreses poden obtenir en les dècades vinents. Per tant, quan vaig veure que el tema estava disponible, vaig aprofitar l'oportunitat d'investigar un aspecte crucial en una indústria apassionant a través del treball de fi de màster, i vaig decidir centrar-me en els obstacles que impedeixen els responsables clau de prendre decisions explotar aquest potencial.
-Quines conclusions extretes pots compartir amb els exalumnes?
La indústria tèxtil és un factor econòmic enorme a escala mundial. Els països pobres i en desenvolupament en depenen especialment i en gran manera. A més, el seu impacte negatiu en el planeta és indiscutible, tot i que sovint s’ignora. Per exemple, només la producció de cotó és responsable d’un 2,5 % del consum d’aigua mundial i la indústria tèxtil ha emès més CO2 que l’aviació de tot el món en la darrera dècada. És, després del sector del petroli i el gas, la indústria més perjudicial, i això considerant-ne només els efectes mediambientals.
Tot i això, condemnar la indústria pel seu impacte seria no tenir prou visió. Hi ha països com Bangladesh que simplement no tenen altres alternatives per garantir el seu PIB. La meva recerca ha resultat en 9 obstacles, englobats en “estructura dins l’empresa”, “mancances tècniques” i “infraestructura i organització del sector”, que tenen lloc durant del cicle de vida dels productes de moda. Superar aquests obstacles, des del meu punt de vista, és el repte més gran que afronten els líders de la indústria d’avui i de demà. Tot i que les mesures concretes per a superar aquests obstacles es troben fora de l’abast del meu treball, he formulat quatre blocs d’acció fonamentals que es poden fer servir com a pautes per a la presa de decisions de gestió per part les responsables.
"Sempre em va preocupar que la sostenibilitat i l'èxit econòmic a gran escala sovint es presentin i percebin com a mútuament excloents"
- Quina metodologia has seguit en aquest treball?
Vaig combinar una revisió de la literatura, tenint en compte més de 100 estudis i articles, amb estudis de cas. Per al primer exemple, Patagonia, vaig poder basar-me en altres estudis existents, ja que l’empresa és coneguda com a un negoci pioner en disrupció i sostenibilitat dins el sector de la moda. Per a Marco Polo, el segon exemple, vaig dur a terme entrevistes i vaig revisar informes d’accionistes, articles de diari, i revistes del sector per a obtenir la informació.
- Què t’ha aportat dur a terme aquest treball?
He guanyat moltes perspectives interessants sobre una indústria que m’apassiona, i n’entenc de manera més profunda la necessitat urgent d’innovació i replantejament. No obstant això, l’aprenentatge més valuós ha estat experimentar de primera mà com de crucialment important pot ser qüestionar constantment l’statu quo, independentment del sector o camp d’especialitat. A més, he confirmat un cop més que les indústries i el món acadèmic han de cooperar de manera més estreta per intercanviar informació i recomanacions que es poden posar en pràctica.
- Què podeu aportar la gent jove a l’associació d’antics alumnes?
Considero que les generacions més joves sempre venen amb noves perspectives sobre l’economia, la societat i els problemes mundials que ens afecten a tots. La meva generació en concret comença ara una vida professional en un moment sense precedents d’agitació política, pandèmies, globalització (i els seus límits) i digitalització. Com que molts de nosaltres experimentem aquesta “nova normalitat” com a l’única normalitat sent professionals joves, se’ns ha d’escoltar i prendre seriosament, ja que la innovació i replantejament que proposo en aquest treball no acaba ni comença en la indústria tèxtil, sinó en l’essència més pura de la nostra societat i interaccions mundials.
