Amb gran il·lusió presentem els projectes guanyadors de la 3a edició dels premis Tesines Esade Alumni per als programes de BBA que van finalitzar al juliol de 2021. Aquesta iniciativa neix com una proposta conjunta de la Comissió Young Esade Alumni i dels Clubs Transversals, i té com a objectiu donar a conèixer el talent dels estudiants acabats de graduar i promoure el networking i el coneixement de la comunitat d'Esade Alumni.
Dels 15 projectes finalistes amb una qualificació d'excel·lència, finalment van sortir guanyadors els treballs de Marta Ruiz, Joshua Egelhoff i Ingrid Wendeling sobre el futur del rènting al sector de la moda, les polítiques governamentals per a la transició energètica i la gestió de la reputació en el context de les xarxes socials per la seva temàtica, innovació, impacte i visibilitat.
La distinció honorífica del Programa entitats amb cor i universitats amb cor de Càritas va ser per a Gabriel Martí.
Per a Patricia Valentí (MBA 02, Promociona 17), directora general d'Esade Alumni, aquests guardons permeten donar visibilitat a l'excel·lència de les aules de Esade. Valentí va felicitar els guanyadors i els va convidar a involucrar-se en la xarxa d'antics alumnes: “Donar sense esperar res a canvi perquè les necessitats són moltes. Participar en la comunitat perquè sereu molt benvinguts”.
També Soledad Moya, professora associada sènior del Departament d'Economia, Finances i Comptabilitat a Esade i directora acadèmica de BBA, va destacar que aquests premis permeten a tota la comunitat seguir més de prop i conèixer el treball fantàstic dels nostres estudiants que poden “aplicar totes les competències desenvolupades durant el programa”.
Com sorgeix la idea del treball final de carrera i per què vas triar aquest tema?
El meu treball de final de grau és “El rènting al sector de la moda”. La idea d'aquesta recerca sorgeix arran del meu interès per la moda. Vaig considerar el TFG com una oportunitat per indagar més en aquest sector, conèixer-lo en profunditat i veure si realment podria encaixar-hi a nivell professional. Per això, vaig buscar en diferents fonts temes innovadors i disruptius que actualment estan tocant a la moda, i el lloguer, en ser tan disruptiu, em va semblar la millor idea.
Quines conclusions extretes pots compartir amb els alumni?
L'objectiu de la meva recerca era analitzar la viabilitat del lloguer de moda a Espanya a 5 anys vista. El fashion renting és una nova manera de consumir moda, que consisteix a posar a la disposició del consumidor les peces sense necessitat de comprar-les, sinó llogant-les per un temps. És un model de negoci fonamentat en dues tendències en plena expansió: l'economia col·laborativa i l'economia circular. A més, és un model que ja està triomfant a països com els Estats units, amb una proposta de valor clara: evitar el consum compulsiu i allargar la vida útil de les peces.
Es tracta d'una solució social. Per al consumidor, representa un estalvi en temps, espai i diners. A més, un accés a una varietat més gran de roba. Per a les empreses, és una nova font d'ingressos i una ampliació de la base de clients. I per al medi ambient, és una solució sostenible als alts nivells de contaminació que produeix la moda, ja que requereix d'un menor estoc per satisfer tota la demanda.
Després de la recerca, podem afirmar que el fashion renting és una tendència molt rendible, que està en plena expansió i que té un futur prometedor al mercat espanyol. Ja tenim el canvi cultural que requereix el lloguer: un consumidor molt més conscient a nivell mediambiental i que busca nous models de consum que li permetin pagar només per l'ús. Per tant, només és qüestió d'esperar que arribi a Espanya.
Després de la recerca, podem afirmar que el fashion renting és una tendència molt rendible, que està en plena expansió i que té un futur prometedor al mercat espanyol
Quins reptes vas detectar quant a la implantació del sector a Espanya?
A l'hora de fer la recerca, un dels majors reptes que vaig trobar va ser el fet que es tractés d'un concepte incipient, per la qual cosa no hi ha grans exemples ni estudis que parlin sobre el tema. Això es tradueix també en la implantació d'un model de lloguer de moda al mercat espanyol. Al no tenir referències i ser un concepte nou que la gent desconeix, el risc d'aconseguir l'èxit és més gran. Els recursos invertits a donar-se a conèixer actualment són molt alts, ja que no sols t'has de donar a conèixer tu, sinó també el concepte del lloguer. Això, alhora, comporta treballar amb uns costos alts i uns preus baixos, ja que, com hem vist després de la recerca, el consumidor no està obert a pagar grans quantitats pel lloguer. Això seria també un repte important a tenir en compte.
Què t'ha aportat la realització del treball?
Aquesta recerca m'ha permès conèixer en profunditat el sector de la moda, així com millorar les habilitats d'anàlisi del mercat.
Com valores que Esade Alumni hagi premiat la teva recerca i què significa per a tu la xarxa d'antics alumnes?
Estic molt contenta i orgullosa que Esade Alumni hagi premiat la meva recerca. No sols pel fet que s'ha valorat de manera excel·lent el meu treball, sinó també per la visibilitat que ens han donat als estudiants guanyadors. El fet d'haver guanyat el Premi Tesines BBA és una cosa molt potent que podem destacar al nostre currículum i que ens obre oportunitats laborals. A més, és una manera de mantenir els estudiants connectats amb la xarxa d'alumni. Per a mi, la xarxa d'antics alumnes és un ampli ventall d'oportunitats per continuar creixent a nivell personal i professional. El millor és que ho pots fer en aquell sector que més t'interessi.
Com sorgeix la idea del treball final de màster i per què vas triar aquest tema?
La sostenibilitat i el canvi climàtic són temes dels quals sentim a parlar diàriament. Si bé la recerca que demostra la urgència d'abordar aquest problema és extensa, sovint em sorprèn que aquests informes tendeixin a no proposar com hauríem de resoldre aquest desafiament. La situació actual a la qual s'enfronten les nostres societats mundials exigeix un enfocament pràctic encaminat a identificar maneres de permetre i accelerar el canvi sobre el terreny. És per això que volia centrar la meva tesi en la identificació d'aquests mecanismes que estan disponibles per a nosaltres avui dia, per implementar millores tangibles que afavoreixin els resultats de sostenibilitat. Els sistemes energètics encara representen, aproximadament, una cinquena part de les emissions globals de CO₂, malgrat el fet que més de 1.000 milions de persones encara no hi tenen accés, per la qual cosa vaig pensar que aquest era un bon lloc per començar.
Quines conclusions extretes pots compartir amb els alumni?
Millorar la sostenibilitat dels sistemes energètics requereix un enfocament bidireccional. La inversió i la recerca dedicades al desenvolupament i implementació d'infraestructura d'energia renovable perden gran part del seu impacte si no abordem els incentius subjacents que han estat donant suport als combustibles fòssils durant dècades. La qüestió central és que el preu de les fonts d'energia no reflecteix el seu impacte social. Les anomenades externalitats negatives dels combustibles fòssils són massives i actualment estan sent subsidiades per una suma del voltant de 5,9 bilions de dòlars. Això significa que, si les nacions es prenen de debò la transició dels seus sistemes energètics a fonts sostenibles, els incentius per a les energies renovables no són suficients; necessitem desincentivar activament les fonts d'energia intensives en carboni per igualar el camp de joc. Els impostos al carboni són el mètode més senzill per aconseguir-lo, però els governs han de garantir la disponibilitat de fonts d'energia alternatives efectives i assequibles perquè això sigui realment efectiu, la qual cosa no sempre és el cas.
D'altra banda, per incentivar la implementació de les energies renovables, han sorgit algunes conclusions clares d'aquest estudi. Els tres països analitzats com a estudis de cas per a aquesta tesi van adoptar estratègies molt diferents, però tots van aconseguir avanços notables. Això deixa clar que no existeix una solució única per a la transició energètica, sinó que l'enfocament adoptat ha d'adaptar-se al context i els objectius nacionals. Una de les estratègies més interessants va ser la del Marroc, que va establir un ecosistema d'energia renovable que implica inversió, investigació i planificació d'energies renovables. Durant la meva recerca, vaig tenir el plaer de parlar amb un Alumni d'Esade que treballa dins d'aquest ecosistema a MASEN, que és responsable de la gestió de projectes d'energia renovable al Marroc. Va explicar que concentrar les activitats d'implementació d'energia renovable dins d'una sola organització ha accelerat els processos d'aprenentatge i ha ajudat el Marroc a crear estratègies reeixides per desenvolupar la capacitat d'energia renovable a escala, i ara acull la granja solar més gran del món.
No existeix una solució única per a la transició energètica, sinó que l'enfocament adoptat ha d'adaptar-se al context i els objectius nacionals
Quina metodologia vas seguir?
L'estudi es va basar principalment en una anàlisi comparativa de tres estratègies nacionals diferents d'ER utilitzades pel Marroc, Suècia i la Xina. Aquests països van ser seleccionats amb la finalitat de tenir una representació diversa de combinacions efectives de mecanismes per accelerar la transició energètica, al mateix temps que capturaven alguns exemples únics. Cadascun va ser avaluat sobre la base dels marcs creats pel Fòrum Econòmic Mundial i el Banc Mundial, que van ajudar a identificar les fortaleses i l'impacte generat per cada estratègia, a més dels desafiaments que enfronta cada país per mantenir noves millores en el futur. D'aquesta manera, vaig poder treure algunes conclusions sobre l'efectivitat de diversos mecanismes i com es relacionen amb el context més ampli dins de cada nació.
Com valores que Esade Alumni hagi premiat la teva recerca i què significa per a tu la xarxa d'antics alumnes?
Veient la qualitat del treball realitzat pels meus companys, que també han estat premiats per les seves tesis, sens dubte és un plaer ser reconegut al costat d'ells per l'esforç dedicat a aquest estudi. Però també veig la selecció de premiats i les seves respectives assignatures com un compromís d'Esade Alumni amb temes de rellevància social. Poder mantenir el contacte amb companys de classe, conèixer nous exalumnes i aprendre de les seves experiències a mesura que tots seguim els nostres diferents camins professionals és un recurs valuosíssim, per la qual cosa estic feliç de tenir l'oportunitat de continuar participant amb la comunitat d'exalumnes en esdeveniments com la cerimònia de tesi.
Quins són els teus objectius professionals?
El meu treball en aquesta tesi, a més de la meva experiència professional actual dins de la consultoria de sostenibilitat, m'ha demostrat les recompenses i la satisfacció de treballar en projectes que t'apassionen. Realment gaudeixo la combinació de coneixement tècnic, estratègia comercial i solucions col·laboratives que exigeixen els reptes de sostenibilitat, i ho veig com una de les àrees més dinàmiques i impactants per treballar avui dia. Si tot va bé, continuaré en aquesta direcció i faré tot el possible per contribuir a trobar noves solucions per construir una societat millor i més resilient.
Com sorgeix la idea del treball final de màster i per què vas triar el tema de la gestió reputacional en xarxes socials?
Sempre m'ha apassionat la indústria de la moda de luxe, i en els darrers anys hi ha hagut una gran quantitat de crisis de reputació que involucren marques que competeixen en la indústria i que s'han intensificat a través de les xarxes socials. Atès el meu interès en aquest camp i la gran rellevància del tema, vaig decidir fer aquesta anàlisi en profunditat, de la qual podria beneficiar-me molt en obtenir valuosos coneixements de gestió per iniciar la meva carrera. Avui treballo a La Prairie, una empresa de cura de la pell de luxe. Estic al departament de Màrqueting i Relacions Públiques, i puc dir amb certesa que els coneixements i les tendències de la indústria investigades a la meva tesi han aportat un gran valor al meu treball diari.
Què t'ha aportat la realització del treball?
La feina dura va pagar la pena, ja que ara treballo en un camp on puc aprofitar al màxim les idees de la meva tesi i puc investigar més a fons el tema a través de campanyes de marca.
Puc dir amb certesa que els coneixements i les tendències de la indústria investigades a la meva tesi han aportat un gran valor al meu treball diari
Què significa per a tu rebre aquest premi d'Esade Alumni? Què podeu aportar els joves a l'associació d'antics alumnes?
És un immens plaer rebre aquest premi, no sols pel simbolisme que hi ha darrere, sinó també pel reconeixement d'un projecte en el qual vaig treballar tan intensament i amb tanta passió.
Quines recomanacions tens per als estudiants que estan acabant els estudis?
La meva recomanació és triar un tema que realment t'apassioni i que t'agradaria investigar més a fons, així com aplicar els coneixements adquirits amb el projecte en el teu futur treball. D'aquesta manera gaudiràs de tot el procés i veuràs el valor afegit una vegada que puguis aplicar tot l'après en una empresa.
Com sorgeix la idea del treball final de màster i per què vas triar el tema de l'educació i el futur?
Tinc un gran interès per la macroeconomia i la sociologia més que pel funcionament de l'empresa. L'objectiu del nostre sistema econòmic ha de ser el de millorar la qualitat de vida de la societat, així com el seu progrés cultural i tecnològic. No obstant això, la idea del treball sorgeix per recordar-me de tots aquells amics meus que no van poder estudiar per causes externes, malgrat tenir capacitats de sobres. Això sempre m'ha fet valorar la sort que tinc i, alhora, pensar què hagués estat de mi si hagués nascut en una família amb circumstàncies molt diferents. Per aquest motiu, vaig voler analitzar la influència que té l'educació a la nostra societat i economia.
Què t'ha aportat la realització del treball?
Un millor enteniment de l'actual societat espanyola, de tots aquells problemes que només sentim de tant en tant a les notícies, però no sabem com són de profunds. Ara puc entendre a una escala més gran la situació en la qual es troben certs sectors de la societat, a més de les causes d'aquesta situació.
D'altra banda, a un nivell més personal, recordo que, en finalitzar el TFG, fins i tot abans de presentar-lo, vaig estar bastant satisfet per la feina feta, més enllà de les valoracions que em poguessin donar a posteriori. Va ser una tasca a la qual vaig dedicar força hores, per la qual cosa em vaig sentir orgullós de veure com l'esforç realitzat s'havia materialitzat en un estudi que m'agradava.
A més, haver triat un tema en el qual tenia interès m'ha obert més possibilitats per al meu futur. Ara sé que la recerca és una àrea que em desperta una certa curiositat i que no descarto explorar més endavant en la meva carrera si tinc l'oportunitat.
Com valores que Càritas hagi premiat la teva recerca?
Estic molt agraït per la valoració que m'ha atorgat una organització que lluita tant per la igualtat d'oportunitats i per crear una societat més equitativa. Considero que les col·laboracions que ESADE fa amb organitzacions de caràcter social són molt rellevants per crear consciència que són necessaris més canvis. Espero que aquestes col·laboracions amb Càritas continuïn en el futur i s'estenguin a més organitzacions.
D'altra banda, animo aquells estudiants que tenen interès en aquesta àrea que facin més estudis i que realment ho considerin com un camp de treball en el futur. En el meu cas, l'haver estat premiat per aquest treball em motiva a fer-ne d'altres en un futur, de caràcter similar, però explorant altres temàtiques. Crec que encara queden moltes àrees per analitzar a la nostra societat i, d'altra banda, em sembla que alguns dels punts que vaig tractar donen per a treballs sencers per si sols.
Ara sé que la recerca és una àrea que em desperta una certa curiositat i que no descarto explorar més endavant en la meva carrera si tinc l'oportunitat
Quines recomanacions tens per als estudiants que estan ara acabant els estudis?
Crec que, una vegada acabats els estudis, els estudiants es troben amb una gran varietat de situacions. Alguns tenen completament clar el que volen fer o, almenys, aquelles coses que volen provar; uns altres tenen una vaga idea, però no saben com arribar-hi, i altres se senten completament perduts.
Sigui quina sigui la situació, mai no està de més fer una mica d'introspecció, perquè aquesta arribarà tard o d'hora a la vida. A més, és millor fer-la ara que som joves i tenim la vida al davant que més tard i descobrir que hem triat un camí qualsevol per no preguntar-nos què volíem fer realment.
Així doncs, recomanaria que reflexionessin en quina mena de persona els agradaria convertir-se, més enllà del que el nostre entorn espera de nosaltres o d'allò que se suposa que hem de convertir-nos per ser “exitosos”. No parlo simplement de com ens veiem en 10 anys, sinó més aviat de la mena de persona, en termes de personalitat i comportament.
Finalment, aquells que encara no ho hagin trobat, que no es preocupin, ja que, encara que és important tenir objectius, aquests van variant al llarg de la nostra vida segons el que pensem que volem. Al final, hi ha un alt component d'improvisació i adaptabilitat, el vulguem o no, i és aquí on provant acabem trobant la nostra raó de ser.
