Merche de Hériz ens comparteix els aprenentatges clau de la seva carrera en el sector empresarial, com aquests coneixements la van impulsar a fer un canvi significatiu cap al tercer sector i els desafiaments que va afrontar en aquest procés.
- Quins aprenentatges clau vas obtenir durant la teva etapa a empreses com Commodore i Microsoft que t'han servit en la teva carrera posterior?
Han estat diversos els aprenentatges. La meva formació universitària (UAB) va ser la diplomatura com a traductora de francès i anglès, i en aquestes dues empreses, la meva motivació professional era endògena i es basava en la possibilitat d’adquirir habilitats a través de la feina. Al llarg de la meva trajectòria a Commodore, em vaig poder formar en màrqueting i vendes, i passar d’un càrrec de secretària de direcció, al principi, a la direcció de la delegació per a Catalunya, en els meus últims anys. Entre les dues empreses, vaig poder completar la meva formació amb un PDD, i, al llarg dels 14 anys a Microsoft, els diferents reptes en els canvis de posició i les facilitats de formació proposades als/les executius/ves van ser un estímul per a allò que jo anomeno la inquietud professional.
- Què et va impulsar a fer un gir tan significatiu en la teva carrera professional i passar del món corporatiu a la consultoria en entitats socials?
Un canvi sobtat i catalitzador va ser que em va tocar sortir de Microsoft durant la reorganització de 2009. Microsoft reorganitza i readapta els seus recursos (humans, econòmics, estratègics) amb valentia, buscant l'excel·lència en la gestió, i em van convidar a canviar de posició o a sortir de l’empresa. En els últims anys a Microsoft —ja de tornada a Barcelona— havia pogut col·laborar amb el responsable de RSC a Madrid, materialitzant a Barcelona les iniciatives que l'empresa emprenia, desplegant aules de formació informàtica bàsica en col·lectius d'exclusió social, alhora que estimulava la implicació dels/les empleats/des com a voluntaris/es en aquestes iniciatives.
En no trobar a Microsoft el lloc que desitjava aleshores (relacionat amb RSC i a nivell internacional), vaig decidir sortir i iniciar la meva trajectòria en el món de la cooperació, amb la idea que potser els aprenentatges empresarials del món dels serveis es podrien traslladar al tercer sector. Conscient de les meves mancances, em vaig proposar formar-me i, després d'un postgrau ADI (Agents de Desenvolupament Internacional, Fundació UPC – Setem) i la direcció d'una petita ONG (Amics del Nepal), vaig poder entrar al curs DGONG 11 d'Esade.
Ja com a alumni, al cap d'uns anys, em va interessar molt la iniciativa de Consultoria Social d'Esade Alumni i em vaig poder involucrar durant dos anys consecutius.
- Quins van ser els majors desafiaments que vas afrontar en canviar de sector? Com vas superar aquestes dificultats?
En aquell moment, la crisi post-2008 havia deixat al carrer un munt de persones molt vàlides, molt formades i expertes (d’agències de desenvolupament, d’entitats socials, d’institucions), deixant poc espai per a una persona de 55 anys, desconeguda i inexperta, tret que accedís per una porta lateral i de forma voluntària.
La meva situació econòmica (els meus estalvis, la indemnització, els anys d’atur…) em permetia fer-ho d’aquesta manera i seguia vigent aquesta motivació de créixer aprenent.
- En quin tipus de projectes estàs involucrada i quines són les teves principals responsabilitats?
Des de fa cinc anys, col·laboro com a voluntària al departament de comunicació i sensibilització de l’entitat Arrels Fundació, de la qual era sòcia i coneixia molt bé des de feia molt de temps. M'especialitzo en el contacte amb empreses, la divulgació entre els seus empleats (i la ciutadania) de les causes, la realitat i les necessitats de les persones que dormen al carrer; ajudo les empreses a materialitzar els seus desitjos de voluntariat corporatiu i a identificar les seves possibilitats com a donants.
- Com valores l'impacte social de la teva feina i quins són els teus objectius a llarg termini?
Entenc que estiguem darrere de formes d'avaluar l'impacte social. Com no ho he de comprendre, si en consultoria sempre anem darrere dels indicadors! És necessari mesurar perquè ens veiem obligats a competir per recursos en temes que no tenen la mesura clàssica d’ingressos, creixements tradicionals, etc. El meu impacte social “mesurable” seria l’increment de persones que miren, veuen i interactuen amb les persones que viuen al carrer d’una manera diferent, considerant-les persones amb tots els seus atributs.
La meva meta a llarg termini és continuar aprenent de totes les persones sense llar. Cada cop que ens veiem, ens reunim, presentem Arrels, aprenc. És vanitós pensar que jo, que nosaltres, canviem el món. Però amb l'ajuda i escolta dels altres, potser aconseguim que el món sigui una mica més transitable.
Foto de Jaume Lemus de Arrels Fundació
-Què significa per a tu formar part de la comunitat Esade Alumni?
Jo em sento part de la comunitat d'Esade Alumni, no només en formo part. El seu contingut, la seva aportació, els seus valors, la seva coherència docent i, definitivament, la seva iniciativa d'Alumni Social... fan que senti una gran orgull de formar part d'aquesta comunitat. Esade Alumni Social, amb Isabel Rallo al capdavant, sap que poden comptar amb mi, tot i que el meu temps ara sigui més limitat.
-Com ha estat la teva experiència com a consultora d'Alumni Social? Com valores la participació en altres activitats d'Esade Alumni relacionades amb el tercer sector?
Jo portava alguns anys treballant en solitari com a consultora per a petites empreses. La consultoria d'Alumni Social em va donar l'oportunitat de tornar a treballar en equip, d'escoltar les necessitats d'entitats socials. El repte de donar resposta a aquestes necessitats durant el curs escolar impedeix la dispersió tan freqüent quan vols col·laborar en la gestió d'una entitat, i l'equip de consultors facilita que les tasques es puguin distribuir segons l'experiència de cadascú/a i que el resultat es pugui materialitzar.
Són poques les sessions que m'he perdut en tots aquests anys: els cinefòrums enriquidors, les taules rodones organitzades per l'Institut d'Innovació Social i Ignasi Carreras, les xerrades i ponències de persones destacades del tercer sector… m'han acompanyat en la meva formació contínua.
-Què et va motivar a involucrar-te en el Programa Together a Bolívia i quin impacte ha tingut en tu?
Això donaria per a tota una entrevista. La coherència de la trajectòria social i solidària d'Esade és remarcable. D'una banda, els alumni d'Esade que han adquirit experiència en consultoria solidària poden escoltar, atendre, acompanyar i continuar aprenent en projectes en països empobrits. La seva intervenció inicial és encara més curta. En el nostre cas, Josep Solans i jo vam estar a Bolívia només 10 dies i vam abordar 2 projectes diferents. Aquell any (2016), les entitats van ser proposades per Oxfam Intermón (entitat de la qual jo era sòcia des de feia dècades) i em va permetre conèixer i aprendre de persones aquí i allà que han estat molt importants en la meva trajectòria personal.
Després, el desenvolupament del projecte, l'abordatge de les necessitats d'aquestes entitats, constitueix una part de la formació dels alumnes d'Esade que han decidit optar per Esade SUD (Servei Universitari al Desenvolupament) i volen col·laborar per afavorir el desenvolupament just de les persones i l'entorn, vetllant per una casa comuna. Sabíeu que hi ha estudiants que volen matricular-se a Esade perquè saben que existeix aquesta opció d'innovació pedagògica? M'entusiasma!
