El professor Mena va desgranar les principals conseqüències econòmiques derivades de la pandèmia de la Covid-19 que han registrat simultàniament un xoc d’oferta i un xoc de demanda.
Aquesta crisi de la cadena de subministrament no és originada per una única causa, sinó per la suma de conjuntures que dificulten la fluïdesa en el lliurament de mercaderies.
Des de principis de 2020, la pandèmia va retardar la cadena de subministrament global i va afectar els principals centres de producció a tot el món. “I les noves ones han creat l’‘efecte terratrèmol amb rèpliques’, amb conseqüències fins i tot pitjors a cada ona”, va explicar Mena. El xoc de demanda primer, pel confinament, i el xoc d’oferta, després, per la disrupció a les cadenes de subministrament i el desajustament en el transport ha afectat tot el planeta, fins i tot els països més rics, que han reprès els seus patrons de consum.
Aquesta crisi de la cadena de subministrament no és originada per una única causa, sinó per la suma de conjuntures que dificulten la fluïdesa en el lliurament de mercaderies. L’escassetat de xips, el col·lapse de ports, l’encariment de matèries primeres i la falta de transportistes són alguns dels efectes més destacats.
Aquests desequilibris a la cadena de subministraments han provocat la dilació dels terminis de lliurament dels proveïdors i els consegüents colls d’ampolla que han impactat greument en els processos de fabricació de la indústria manufacturera. “En un món just in time, com el nostre, això suposa interrompre les línies de producció davant la falta de components. Sobretot, a les economies avançades s’han produït colls d’ampolla que fan que la crisi sigui més virulenta”, va dir el professor Mena. I va vaticinar que la crisi durarà fins al segon semestre de l’any, encara que ja s’està reajustant.
A més, l’increment dels costos empresarials s’ha estès a tota la cadena de valor, a partir del desajustament del transport marítim i l’encariment de les matèries primeres i de l’energia.
La ràpida recuperació de la demanda a escala global ha provocat un encariment de les matèries primeres, així com problemes de proveïment que estan afectant les empreses que depenen de la importació d’aquests materials en els seus processos productius. A més, a l’increment del cost del transport se suma la pujada del preu del petroli, per l’augment de la demanda, i conseqüentment el del gas i el de pràcticament totes les matèries primeres.
Però el problema no acaba aquí. L’escassetat de xips, que limita els processos de producció, és una altra de les causes que ha contribuït a la crisi de la cadena de subministrament.
La falta de xips constitueix un greu obstacle perquè es necessiten anys per construir una planta de fabricació i és un procés arriscat. Taiwan ho és tot a la indústria del xip i això és una vulnerabilitat. TSMC (Taiwan) lidera la quota de mercat en fabricació de xips i és incapaç de proveir la demanda actual amb conseqüències directes a sectors com l’automoció, que està sofrint l’impacte de l’escassetat de microxips, sobretot als Estats Units i Alemanya, principals productors d’automòbils, però també a Mèxic i Espanya.
Tot apunta al fet que el món està sortint de la crisi, les economies van millor i l’estalvi acumulat s’anirà filtrant amb un efecte positiu.
“Tanmateix, quant a polítiques econòmiques, cadascú ha anat a la seva”, va destacar Mena. Els Estats Units afronten la recuperació amb una inflació molt alta (ja ha anunciat una pujada dels tipus d’interès) i una taxa d’abandonament laboral que mai s’havia vist. La política monetària aposta per la retirada anticipada dels estímuls i l’inici de la normalització dels tipus d’interès (la Reserva Federal ha anunciat que pujarà fins a tres ocasions els tipus d’interès el 2022).
Europa, per la seva banda, també va millor, encara que amb un deute públic controlat pel BCE, tipus d’interès molt baixos que es mantindran i una inflació també disparada. A més, afronta les tensions amb Rússia i la seva repercussió en l’energia, les tensions comercials amb la Xina i el divorci amb el Regne Unit i totes les seves conseqüències. No obstant això, manté els seus projectes futurs en marxa com la unió bancària europea.
Tenim les vacunes, però hem d’encertar en els eixos econòmics fent les coses bé i millor. Com diem en Esade, ‘Do Good, Do Better’.
Quant a Espanya, va endarrerida i amb greus problemes de productivitat i mercat laboral. “Al nostre país, el cost de l’energia és un problema; s’ha dut a terme una reforma laboral, que per a mi és un error; i no s’afronten les qüestions de base del sistema de pensions”, considera el professor.
De manera que 2022 continua sent un laberint. L’actual pic d’inflació, l’evolució del cost de l’energia i el problema dels colls d’ampolla al comerç mundial són les principals incerteses respecte a la recuperació econòmica. “Tenim les vacunes, però hem d’encertar en els eixos econòmics fent les coses bé i millor. Com diem en Esade, ‘Do Good, Do Better’”, va concloure F. Xavier Mena.
