La nova presidència dels Estats Units i la geopolítica convulsa a l'Orient Mitjà són claus en l'anàlisi estratègica de l'escenari 2025
Durant la sessió del Programa de Continuïtat d'Esade Alumni, titulat “Perspectives econòmiques i financeres 2025”, el catedràtic d'Economia F. Xavier Mena va oferir una anàlisi detallada dels escenaris econòmics per a les diferents regions. Mena va recordar com els principis econòmics tradicionals consideraven la globalització com a positiva, però l'impacte de la política de Donald Trump podria canviar radicalment el panorama econòmic global. “Els principis que regien al món econòmic consideraven que la globalització era positiva, però Donald Trump, un empresari immobiliari, va publicar a diaris dels Estats Units una tesi totalment contrària amb què es va presentar a les eleccions de 2016 i amb què ara ha guanyat les de 2024 per majoria de vots”, va dir a l'inici de la sessió. I va vaticinar: “A partir del 20 de gener de 2025, al despatx oval de la Casa Blanca, el president Trump no esperarà ni un dia per començar a posar la seva firma en ordres executives que faran que el món faci un gir de 180°. Per a alguns això significa un escenari de terror, mentre que per a uns altres uns anys de passió”.
Del multilateralisme al 'decoupling'
El professor va començar la sessió analitzant les accions de Trump durant el seu primer mandat, en el qual va buscar equilibrar els intercanvis comercials i promoure'n la reciprocitat. “Per a Trump, sense aquesta reciprocitat, s'està produint una transferència de renda i de riquesa dels ciutadans dels Estats Units a la resta del món i, en particular, a alguns països, com la Xina, el Vietnam, Alemanya, Irlanda o el Canadà i Mèxic", va afegir.
Però el gran rival dels Estats Units és la Xina pels avantatges competitius que suposen els seus salaris, el tipus de canvi, la seva política en propietat intel·lectual i transferència tecnològica, o la gestió de la contaminació... i per això Trump va declarar una guerra comercial a la Xina durant el seu primer mandat i va imposar aranzels per valor de 200.000 milions de dòlars a les importacions xineses. “En aquesta posició no existeix una disputa entre demòcrates i republicans, i, per tant, es tracta d'una política d'Estat”, va dir Mena. Però en aquella època va aflorar la COVID-19 i els acords amb la Xina no es van poder dur a terme. Per aquest motiu, ara es preveu que els Estats Units retornaran aquests acords al punt on els van deixar i la Xina deixarà de ser el primer exportador dels Estats Units.
La Xina, per la seva banda, manté un avantatge competitiu en la transició energètica (en ser el primer importador i processador de matèries primeres) i en el mercat de l'automòbil elèctric, tot i que enfronta ajustaments a causa del seu ràpid creixement. A més, Mena va destacar que la guerra pel lideratge tecnològic iniciat per l'administració Biden serè continuada sens dubte per Donald Trump.
Pel que fa a la Borsa americana, Mena va advertir sobre alguns possibles ajustaments a causa del seu creixement límit. A més, encara que la Reserva Federal hagi aconseguit reduir la inflació, les polítiques de Trump podrien ser inflacionistes a llarg termini i, també, portar a una desregulació excessiva. A l'àmbit de la immigració, Trump ha promès deportar 11 milions d'immigrants il·legals i restringir l'entrada de ciutadans de certs països. I, en termes de política monetària, busca que el dòlar continuï sent la divisa de referència global.
D'aquesta manera, el multilateralisme fomentat pels Estats Units després de la Segona Guerra Mundial és reemplaçat per una nova arquitectura econòmica internacional. Pel professor, la paraula clau el 2025 serà decoupling, amb els Estats Units liderant un món bipolar i fragmentat des d'una perspectiva econòmica. “Decoupling és la paraula que escoltareu a partir d'ara: Cal desacoblar-se de la Xina, com ho farà Europa, perquè els Estats Units estan intentant que ho fem tots”.
Les perspectives a Europa i Espanya
Finalment, Mena va analitzar la situació a Europa i Espanya assenyalant que Trump no comprèn el funcionament de la Unió Europea, la qual s'enfronta a una crisi existencial amb l'auge dels populismes antieuropeus. A més, Europa haurà de reduir el deute públic per poder competir amb uns Estats Units desregularitzats.
A Espanya, la conjuntura és positiva després de la recuperació post-COVID, amb una inflació controlada i un mercat laboral en creixement. No obstant això, les perspectives a llarg termini no són optimistes a causa de la falta de reformes estructurals. “Internament, tenim 7 anys per reduir deute i dèficits públics, però els anys van passant i les reformes que fem van en línia contrària, per la qual cosa els pròxims anys seran un laberint”, va comentar el professor.
F. Xavier Mena va concloure que l'administració Trump podria portar l'economia mundial a un pas del precipici, i també va assenyalar que el vicepresident J. D. Vance podria continuar amb aquestes polítiques en el futur.