Al Prat del Llobregat hi ha un d’aquells llocs que et fan sentir orgullós de l’ésser humà. La Fundació Rubricatus empara 200 persones amb diversitat funcional, que, a través de tasques senzilles i propostes sociolaborals diverses, s’empoderen i gaudeixen de qualitat de vida, de sentiment de comunitat i d’estímuls que els facin avançar. Des del 1997, la Fundació, que avui es divideix en el Centre d’Educació Especial Can Rigol i el Centre Especial de Treball Tesiprat Serveis, lluita contra l’exclusió social i simbolitza el compromís amb la dignitat i la igualtat d’oportunitats.
És increïble caminar per la Fundació i veure la felicitat dels discapacitats, que juguen i es fan bromes durant les pauses de la feina. Un petit grup es passa una ampolla d’aigua de cap a cap, fent equilibri. Necessiten molt poc per passar-s’ho bé.
És en aquest context que en Jordi patia les conseqüències dels canvis d’escenari legal. Per a una Fundació com aquesta, entitat d’economia social i solidària i sense afany de lucre, l’equilibri financer depèn de dos factors molt importants: la venda dels productes que fabriquen i munten els discapacitats i les subvencions d’institucions diverses. Però en Jordi no era l’únic que patia. Els pares dels discapacitats veien com perillava una entitat que cuidava els seus fills, els donava una feina vocacional i un context immillorable per desenvolupar les seves habilitats pràctiques i afectives.
La Fundació lluita contra l’exclusió social i simbolitza el compromís amb la dignitat i la igualtat d’oportunitats.
No era la primera vegada que Rubricatus confiava en ESADE, però l’anterior pla estratègic s’havia esgotat i, davant els canvis de legislació, era urgent fer-ne un de nou. Calia reformular diversos punts i buscar una nova estabilitat que es va delimitar a tres anys vista.
Les solucions es van buscar de manera participativa, amb la col·laboració de tots els grups d’interès, des de l’Ajuntament del Prat del Llobregat fins als treballadors de la Fundació. En aquest darrer cas, es va dissenyar un qüestionari que podien respondre de forma individual. De tots els punts de vista recollits, tant de Rubricatus con d’ESADE Alumni, en van sorgir tres projectes:
La preocupació principal era la que es desprenia de l’aplicació del nou salari mínim interprofessional, que plantejava un greu problema financer. Els productes que es processaven a l’Àrea Industrial de Rubricatus eren de poc valor afegit, i calia cercar productes que poguessin assolir preus raonables amb més marge, com artesanies o productes d’economia circular (per exemple, la reutilització dels auriculars dels avions i dels trens, desinfectats amb ozó). Bàsicament, calia trobar feines més ben pagades i que poguessin ocupar més personal. Aquesta línia d’investigació va dur a reunions amb la directora general de Medi Ambient de la Generalitat, Marta Subirà, i amb el director general de l’Agència de Residus de Catalunya, Josep Maria Tost.
En segon lloc, calia trobar un pla d’acompanyament a l’envelliment. Els discapacitats envelleixen amb més rapidesa, i la seva vida laboral pot acabar fins i tot abans dels 50 anys. Per als pares és essencial trobar una solució perquè, quan ells ja no hi siguin, els fills disposin d’un lloc on passar els dies quan no hagin de treballar. L’organització de pisos compartits i tutelats per als discapacitats retirats de la vida laboral era un projecte que s’havia de tirar endavant.
Per últim, també va emergir la necessitat de dissenyar un sistema de comunicació, interna i externa, que informés de les activitats i dels seu impacte a tots els grups d’interès de manera clara i transparent.
Es va arribar al repte d’aconseguir 800 socis, i per tant era indispensable donar-se a conèixer. Destaco algunes de totes les idees que van aportar els equips: els nois amb menor capacitat farien manualitats que podrien vendre a El Prat; repartirien els productes i els reposarien a les mateixes botigues, de manera que el 2022 ja se’ls reconegués a ells i al projecte. D’altra banda, s’organitzaria una exposició per explicar la tasca de Rubricatus, que hauria de ser noticia als diaris d’El Prat. En la mateixa línia, es faria una festa anual amb un concurs d’idees, cosa que permetria incrementar el nombre de socis.
Les solucions es van buscar de manera participativa, amb la col·laboració de tots els grups d’interès.
Les dificultats de les organitzacions sense ànim de lucre i que tenen objectius socials són, en general, més complexes que les d’altres entitats, en bona mesura degut a les limitacions pressupostàries. Per això, l’aplicació del capital directiu d’ESADE Alumni responia a una fi igualitària, solidària, que em va interpel·lar des d’un primer moment. Calia ajudar la banda social, en clar desavantatge davant la lògica de la competitivitat. El cor em demanava de participar i faltava un especialista en estratègia.
L’oportunitat que rebem els Alumni per aplicar els nostres coneixements a projecte socials que lluiten contra l’exclusió social és un intangible que va molt més enllà de la retribució econòmica. És una motivació humana i diària meravellosa.
Jordi Garcia va destacar l’impacte positiu del nou Pla d’Estratègia dissenyat de manera participativa, i d’aquí se’n desprèn un dels trets més emotius del procés: llegir les respostes de les enquestes que es van fer als discapacitats feia saltar les llàgrimes. En recullo aquí algunes, agrupades en 3 àmbits: els companys, la felicitat i l’aprenentatge. Per últim, els discapacitats van donar una lliçó respecte el que hauria de ser la motivació dels equips en el món de l’empresa.
A partir de la pregunta “Quin valor té per a tu la Fundació Rubricatus?”, varis treballadors van destacar el paper dels companys i van dir que els agrada venir “perquè se senten a gust amb companys i monitors”, que “valoren les persones amb qui estan” i també el fet d’”aprendre a relacionar-se amb els altres”. La felicitat també hi era present, amb respostes com “Estic content de venir, soc feliç”; la valoració de la motivació i l’aprenentatge va ser molt positiva, ja que en destacaven la quantitat de coses que aprenen, el fet d’estar motivats i espavilar-se, de sentir-se estimats i ajudats, etc.
El resultat general de les respostes va ser suficient per pagar les llargues hores de feina i les reunions enrevessades fins arribar a la culminació del Pla d’Estratègia. I és que el retorn d’aquesta satisfacció, de veure felices persones en situacions vulnerables, és insuperable.
El cor em demanava de participar i faltava un especialista en estratègia.
Autor: Xavier Auroux
Membres del Patronat: Alba Bou, Begoña Guerra, Benet Serrano, Joaquim Bartolomé, Jordi Ibern, Margarita Garcia, Marta Mayordomo Miquel Alvira, Sandra Daza, VicençLluch.
Directius: Cèlia Segura, Elena López, Imma Pérez, Jordi Forcadell, Jordi Garcia, Juan Domínguez, Maria José Santiago, Marta Roca, Montse Fernández, Raül Campuzano, Rodrigo Garcia.
Altres: Eva Cabanillas, Fina Rifà, Ramón Campa, Ramón Roca, Xavier Giménez .
